Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

El dret universal a cuidar a les persones grans i malaltes a casa amb la família

"En un estat del benestar, el dret a poder tenir cura dels nostres familiars hauria de defensar-se al nivell més alt possible", opina Guillem Martin

Publicat el 1.12.2023 13:00 · Actualitzat el 2.12.2023 10:33

Opinió

Guillem Martin, Fundació Uszheimer

El passat 5 de novembre es va celebrar el Dia Mundial del Cuidador. A mesura que ens fem grans, el nostre entorn, pares i avis, també envelleix. Envellir és, sovint, sinònim de necessitar ajuda i suport en activitats quotidianes i quan parlem de només un suport o acompanyament en la vida, habitualment, no ho relacionem amb la idea de tenir cura. Històricament, el concepte de cura sempre ha anat acompanyat d’una malaltia, i la realitat és que l’esperança de vida de la nostra societat ha anat canviant de forma progressiva aquest concepte, de la cura tradicional cap a una visió més àmplia i global.

Però, al voltant d’aquesta idea de cura es pot obrir el debat del Dret a cuidar. Dins del dret hom podria acceptar dues postures. La primera, la que sostindria el dret a no haver de cuidar com a obligació a les persones del nostre entorn proper, i al dret a tenir recursos, inclosos els públics si fa falta, per no fer-ho. I la segona postura, que és de la que voldríem parlar avui, la que defensa del dret universal a cuidar.

Publicitat

Enmalaltir i envellir a casa

En un estat del benestar, el dret a poder tenir cura dels nostres familiars hauria de defensar-se al nivell més alt possible. Des de la Fundació Uszheimer sempre hem defensat un model d’atenció a les persones malaltes centrat en la persona i la seva família, i això inclou la permanència a la llar. Per moltes raons.

Per una banda, hauríem de tenir el dret a poder allargar fins al final de la vida l’estada de la persona dependent a la seva llar. Aquesta idea aniria acompanyat del dret a disposar, fer ús i facilitar l’accés per part de l’administració, si fa falta, a recursos diürns i domiciliaris, que complementin aquesta estada a casa.

Per altra banda, el fet que una persona que necessita cura pugui estar a casa seva és una manera d’augmentar la seva qualitat de vida. No només de la qualitat de vida física, sinó també en l’àmbit emocional i anímic. Així mateix, compartir el dia a dia amb la família (fills, nets, parella…) a pesar de tenir necessitats a cobrir, juntament amb l’estabilitat i tranquil·litat que ens pot oferir el domicili, ajudar a alentir processos neurodegeneratius com la malaltia d’Alzheimer.

Però, no oblidem, més que aquest acte de cura és també una manera d’estimar, acompanyar i inclús de sentir-se realitzat per part de la persona cuidadora. A pesar de les dificultats que es pugui trobar pel camí. Des de la Fundació Uszheimer volem seguir i continuarem donant suport a totes les persones cuidadores.

Guillem Martin és educador social

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La relació amb els records: nostàlgia positiva i terapèutica

Des d’una perspectiva educativa i social, treballar amb retrats i imatges significa donar valor a la història de vida de cada persona

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

Una mirada des de l’interior de l’Alzheimer

L’acompanyament ha de basar-se en el respecte, la dignitat i l’empatia: reconèixer la seva història de vida i posar el focus en les capacitats preservades és essencial per oferir una atenció més humana

Les mans que cuiden

La baixa valoració del treball de la llar i de les cures no és casual: es construeix en la intersecció de gènere, classe i origen
spot_img

Samuel Alcalde: “Les Joventuts Socialistes de Sarrià – Sant Gervasi volem ser un pont entre els joves i les institucions”

El nou primer secretari de les JSC al districte es marca com a objectiu fer de l'organització un pont entre els joves i la política municipal

El Sud i l’anunci d’Estrella Damm

"El sud existeix perquè hi ha un nord que el somia i a l’inrevés. Un esdevé sud en relació amb els altres i no per voluntat pròpia": l'article d'Aitor Romero Ortega

S’allarga l’agonia pels veïns afectats de Sant Gervasi: no podran tornar a casa com a mínim fins al 17 de juliol

Tot i que l'evolució del monitoratge és "positiva", s'han de fer tasques per comprovar l'estat dels terrenys sota dels edificis afectats

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí