El Jardí
L’hivern va estenent el seu alè arreu: l’aire al carrer és fred i els que s’ho poden permetre, dins de casa troben el confort de l’escalfor. El cel té el blau més pur de l’any i, des dels cims de Collserola, es veuen els Pirineus ben nevats. L’hivern neteja els paisatges, els fa més brillants, més transparents. També més durs. Però, quan l’hivern arriba a la seva plenitud, sembla que la natura s’hi rebel·li. Les mimoses despleguen la seva espectacular florida groga en els jardins del barri, i els ametllers comencen a treure les seves delicades flors, tan blanques com la neu, en els paratges més càlids de la serralada. Encara són florides incertes en molts casos, ja que el fred és viu, però anuncien l’esclat futur de la primavera.
Dediquem el reportatge d’aquest mes als sensellar, un col·lectiu de la societat al que sovint no se li dona prou veu. Les persones sense sostre es troben davant diversos problemes estructurals que els dificulten la seva realitat diària. Problemes com la reinserció laboral, l’accés a l’habitatge o la pobresa energètica en són alguns exemples. Precisament de pobresa energètica se n’està parlant aquestes setmanes en xerrades i debats als centres socials de Sarrià i Sant Gervasi.
L’hivern ens porta el Carnaval, la festa més irreverent del calendari festiu. Aquest any, capricis de l’astronomia, ens arriba a principis de març, coincidint amb la Festa de Sant Medir, molt arrelada als barris de la Bonanova, el Farró i Sarrià, on hi ha colles antigues però molt actives. Aquest any la Candelera, el dissabte 2 de febrer, “ha plorat i ha rigut” cosa que fa més incerta la dita en aquests temps de canvi climàtic: “Si la Candelera plora, el fred és fora, si la Candelera riu, el fred és viu”. Esperem que per l’arribada d’en Carnestoltes, el clima serà més càlid.
