Opinió
Jaume Asens
El vell fantasma de la intolerància cavalca per Europa. De nou, missatges identitaris confronten autòctons i estrangers, i la por serveix com a arma llancívola contra qui es juga la vida per fugir de la fam o la guerra. Barcelona i els barris del nostre districte no s’han escapat d’aquest renaixement de les idees i actituds feixistes i racistes.
Davant d’aquesta realitat global, hem intentat fer del municipalisme un bastió en defensa dels drets humans. Per exemple, amb accions puntuals, com el tancament de la llibreria Europa. O desplegant una línia d’actuació contra la impunitat franquista, que reparés la memòria de les víctimes i rescatés de l’oblit altres tradicions democràtiques de la ciutat, com el republicanisme o el feminisme. Ara fa escasses setmanes hem completat la retirada de les plaques franquistes dels nostres carrers, i també hem impulsat polítiques públiques innovadores en matèria de drets, com el “document de veïnatge”, un antídot, de facto, per evitar l’ingrés al CIE de les persones en situació administrativa irregular.
El nostre districte és un dels més castigats per la xacra de la intolerància. No ens oblidem de Rosario Endrinal, veïna sense sostre assassinada en un caixer. La seva memòria ens interpel·la i ens obliga a treballar per un mai més que, en els darrers mesos, hem vist pertorbat. És el cas de les diverses manifestacions feixistes (a les places d’Artós o Francesc Macià) i, sobretot, de l’infame incendi de l’Ateneu Popular de Sarrià, el passat mes de març. El fet que aquest espai sigui de titularitat municipal ens habilita encara més per actuar, com hem fet exercint l’acusació en la causa oberta per depurar responsabilitats.
Els atacs de l’extrema dreta busquen trencar el nostre model de convivència. Ens volen atemorir i convertir en una societat poruga i desconfiada.
Per això està sent clau la tasca de les entitats i associacions que formen el teixit social dels barris. La seva tasca solidària i de suport mutu és millor antídot per combatre l’extrema dreta i impedir que el discurs de l’odi guanyi terreny.
Ciutat Refugi
És amb el capital humà del nostre teixit associatiu i amb voluntat política que hem pogut donar resposta a una de les pitjors crisis humanitàries de la nostra història recent. Fa tres anys Barcelona es va convertir en Ciutat Refugi, i això ens ha permès estar preparats davant l’arribada sobrevinguda de persones immigrants i refugiades. Estem posant tots els esforços per donar-los una acollida digna, i ho fem sense perdre de vista els incompliments sistemàtics de l’Estat, que és qui té els recursos i les competències. Per això, és especialment encoratjadora la feina d’entitats com Sarrià–Sant Gervasi Refugi o altres espais vitals en combatre discursos discriminatoris, com les assemblees de joves (de Sarrià o de Cassoles), Unitat contra el Feixisme i el Racisme de Sarrià-St. Gervasi, i la recentment creada Unió Antifeixista de Sarrià. És amb elles i amb la imprescindible Xarxa Antirumors que hem col·laborat amb múltiples activitats, com ara un cicle de cinema sobre què suposa el refugi i el desarrelament.
Barcelona és una de les ciutats europees amb les mobilitzacions més massives a favor d’acollir més refugiats, en contra de la guerra, dels CIE o de la política de tancament de fronteres. Mantenir aquest compromís amb la pau i els dels humans és l’autèntica victòria contra el feixisme.
Jaume Asens és regidor de Sarrià – Sant Gervasi
