Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
És un dels primers carrers que es van obrir al Putxet i, a partir de Bertran, es va urbanitzar el costat de ponent del turó. L’origen del vial data de l’any 1855, quan Josep Bertran i Ros heretava del seu oncle Francesc Tomàs i Ros uns terrenys al Putxet, on també hi havia la torre de Ca n’Ausich, després coneguda com a Torre Bertran. Josep Bertran va presentar un primer projecte d’urbanització de la finca el 1861, però el projecte definitiu es va aprovar uns anys més tard. El 1862 ja s’havia fet l’explanació del carrer. A final de segle XIX ja hi havia moltes torres construïdes, i Josep Bertran va emprendre les urbanitzacions dels carrers Elisa i Musitu, noms que feien referència a la seva muller, Elisa Musitu i Garcia-Navarro.
La primera meitat del segle XX és el període de major esplendor del carrer Bertran, ja totalment urbanitzat. Va ser un carrer de torres i torretes amb jardins generosos on no hi faltaven arbres fruiters, un safareig o un sortidor i, en alguns casos, petits horts familiars. La gent que hi vivia era de classe mitjana-alta, sobretot professionals i artistes que tenien la seva ocupació a la ciutat però vivien en un ambient «de muntanya», molt més saludable. Elvira Farreres, a El Putxet, Memòries d’un paradís perdut, ha deixat un testimoni viscut de com era el carrer i la seva gent.
A partir dels anys seixanta, les torres van començar a desaparèixer i han estat substituïdes progressivament per cases de veïns. Avui, pràcticament no queda ni la mostra del que havia estat l’antic Bertran. El carrer manté el caràcter residencial, amb pocs comerços, i una situació envejable, enlairat sobre el barri de la Bonanova, però a tocar de la ciutat.
