Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

El carrer Bertran

A partir dels anys seixanta, les torres van començar a desaparèixer i han estat substituïdes progressivament per cases de veïns

Publicat el 25.2.2019 9:00 · Actualitzat el 17.5.2023 11:44

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

És un dels primers carrers que es van obrir al Putxet i, a partir de Bertran, es va urbanitzar el costat de ponent del turó. L’origen del vial data de l’any 1855, quan Josep Bertran i Ros heretava del seu oncle Francesc Tomàs i Ros uns terrenys al Putxet, on també hi havia la torre de Ca n’Ausich, després coneguda com a Torre Bertran. Josep Bertran va presentar un primer projecte d’urbanització de la finca el 1861, però el projecte definitiu es va aprovar uns anys més tard. El 1862 ja s’havia fet l’explanació del carrer. A final de segle XIX ja hi havia moltes torres construïdes, i Josep Bertran va emprendre les urbanitzacions dels carrers Elisa i Musitu, noms que feien referència a la seva muller, Elisa Musitu i Garcia-Navarro.

La primera meitat del segle XX és el període de major esplendor del carrer Bertran, ja totalment urbanitzat. Va ser un carrer de torres i torretes amb jardins generosos on no hi faltaven arbres fruiters, un safareig o un sortidor i, en alguns casos, petits horts familiars. La gent que hi vivia era de classe mitjana-alta, sobretot professionals i artistes que tenien la seva ocupació a la ciutat però vivien en un ambient «de muntanya», molt més saludable. Elvira Farreres, a El Putxet, Memòries d’un paradís perdut, ha deixat un testimoni viscut de com era el carrer i la seva gent.

Publicitat

A partir dels anys seixanta, les torres van començar a desaparèixer i han estat substituïdes progressivament per cases de veïns. Avui, pràcticament no queda ni la mostra del que havia estat l’antic Bertran. El carrer manté el caràcter residencial, amb pocs comerços, i una situació envejable, enlairat sobre el barri de la Bonanova, però a tocar de la ciutat.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

3.000 habitatges de Sarrià – Sant Gervasi fan un consum disparat d’aigua en plena sequera

Del total de llars de Barcelona que estan excedint el consum hídric, dos de cada deu es troben al districte

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant
spot_img

Galvany i el Putxet concentren la majoria dels pisos turístics de Sarrià – Sant Gervasi

El districte és el sisè de Barcelona amb més habitatges d’ús turístic, amb 662 llicències i una forta concentració a Sant Gervasi-Galvany i el Putxet i el Farró

L’esvoranc de Sant Gervasi: una gestió exemplar

"Sovint informem sobre les mancances. Però també és important destacar quan les coses es fan bé: és innegable que el comandament d’aquesta crisi ha sigut encertada", l'opinió de Carme Rocamora

L’avinguda J.V. Foix es tallarà al trànsit per tasques de manteniment

L'afectació es produeix a causa dels treballs de connexió a la xarxa de clavegueram, en el marc de les obres de construcció de la nova seu de la Guàrdia Urbana

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí