Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

El carrer Bertran

A partir dels anys seixanta, les torres van començar a desaparèixer i han estat substituïdes progressivament per cases de veïns

Publicat el 25.2.2019 9:00 · Actualitzat el 17.5.2023 11:44

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

És un dels primers carrers que es van obrir al Putxet i, a partir de Bertran, es va urbanitzar el costat de ponent del turó. L’origen del vial data de l’any 1855, quan Josep Bertran i Ros heretava del seu oncle Francesc Tomàs i Ros uns terrenys al Putxet, on també hi havia la torre de Ca n’Ausich, després coneguda com a Torre Bertran. Josep Bertran va presentar un primer projecte d’urbanització de la finca el 1861, però el projecte definitiu es va aprovar uns anys més tard. El 1862 ja s’havia fet l’explanació del carrer. A final de segle XIX ja hi havia moltes torres construïdes, i Josep Bertran va emprendre les urbanitzacions dels carrers Elisa i Musitu, noms que feien referència a la seva muller, Elisa Musitu i Garcia-Navarro.

La primera meitat del segle XX és el període de major esplendor del carrer Bertran, ja totalment urbanitzat. Va ser un carrer de torres i torretes amb jardins generosos on no hi faltaven arbres fruiters, un safareig o un sortidor i, en alguns casos, petits horts familiars. La gent que hi vivia era de classe mitjana-alta, sobretot professionals i artistes que tenien la seva ocupació a la ciutat però vivien en un ambient «de muntanya», molt més saludable. Elvira Farreres, a El Putxet, Memòries d’un paradís perdut, ha deixat un testimoni viscut de com era el carrer i la seva gent.

Publicitat

A partir dels anys seixanta, les torres van començar a desaparèixer i han estat substituïdes progressivament per cases de veïns. Avui, pràcticament no queda ni la mostra del que havia estat l’antic Bertran. El carrer manté el caràcter residencial, amb pocs comerços, i una situació envejable, enlairat sobre el barri de la Bonanova, però a tocar de la ciutat.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

3.000 habitatges de Sarrià – Sant Gervasi fan un consum disparat d’aigua en plena sequera

Del total de llars de Barcelona que estan excedint el consum hídric, dos de cada deu es troben al districte

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant
spot_img

Dos mesos de l’esvoranc de l’L9

Els nous terminis allarguen el retorn d'una part dels veïns fins a principis del 2027; els afectats denuncien el desgast emocional, reclamen més certeses i alguns s'organitzen en una plataforma per defensar els seus drets

Josep Arnau Piera, el mestre d’obres que va transformar el Sarrià de finals del segle XIX

Va signar prop de 170 projectes entre 1872 i 1905, va treballar per algunes de les grans fortunes de la vila i va deixar una empremta encara visible al centre històric de Sarrià

L’Associació Veïnal de Sant Gervasi – la Bonanova reclama transparència i celeritat després de l’incident de l’L9

Article d'opinió de l'Associació Veïnal de Sant Gervasi - la Bonanova, que defensa els veïns i comerciants afectats per l'esvoranc i demana que no decaigui la resposta institucional

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí