Dimecres 29, novembre 2023
12.5 C
Sant Gervasi
12.5 C
Sarrià
Publicitat

El carrer Bertran

A partir dels anys seixanta, les torres van començar a desaparèixer i han estat substituïdes progressivament per cases de veïns

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el 25.2.2019 9:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

És un dels primers carrers que es van obrir al Putxet i, a partir de Bertran, es va urbanitzar el costat de ponent del turó. L’origen del vial data de l’any 1855, quan Josep Bertran i Ros heretava del seu oncle Francesc Tomàs i Ros uns terrenys al Putxet, on també hi havia la torre de Ca n’Ausich, després coneguda com a Torre Bertran. Josep Bertran va presentar un primer projecte d’urbanització de la finca el 1861, però el projecte definitiu es va aprovar uns anys més tard. El 1862 ja s’havia fet l’explanació del carrer. A final de segle XIX ja hi havia moltes torres construïdes, i Josep Bertran va emprendre les urbanitzacions dels carrers Elisa i Musitu, noms que feien referència a la seva muller, Elisa Musitu i Garcia-Navarro.

Publicitat

La primera meitat del segle XX és el període de major esplendor del carrer Bertran, ja totalment urbanitzat. Va ser un carrer de torres i torretes amb jardins generosos on no hi faltaven arbres fruiters, un safareig o un sortidor i, en alguns casos, petits horts familiars. La gent que hi vivia era de classe mitjana-alta, sobretot professionals i artistes que tenien la seva ocupació a la ciutat però vivien en un ambient “de muntanya”, molt més saludable. Elvira Farreres, a El Putxet, Memòries d’un paradís perdut, ha deixat un testimoni viscut de com era el carrer i la seva gent.

Publicitat

A partir dels anys seixanta, les torres van començar a desaparèixer i han estat substituïdes progressivament per cases de veïns. Avui, pràcticament no queda ni la mostra del que havia estat l’antic Bertran. El carrer manté el caràcter residencial, amb pocs comerços, i una situació envejable, enlairat sobre el barri de la Bonanova, però a tocar de la ciutat.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.