Publicitat

El carrer d’Alfons XII i el general Prim

spot_img

Publicat el 27.5.2016 10:00

Memòria viscuda

Jordi Llorach i Cendra

El carrer d’Alfons XII va ser una via important. D’antic, hi passaven diligències i carros que facilitaven el trànsit de persones i mercaderies entre la Barcelona emmurallada i la zona de La Bonanova. En el darrer terç del segle XIX, dues línies de tramvia, el 16 i el 17, feien recorreguts similars, primer amb tracció a vapor i electrificades a partir de l’any 1903. Fent-hi façana, s’hi van construir una barreja de mansions senyorials, cases menestrals, tallers i magatzems que li van donar molta activitat social. Fins i tot, en uns terrenys propietat d’Enric Ferrer Partals, hi van haver les instal·lacions del Real Club de Tenis Barcelona i després del Club de Tenis Barcino.

Publicitat

En descriure la història de la casa de la seva família en aquest carrer, Pere Maragall Mira fa constar: “La finca adquirida per Joan Maragall limitava al sud amb la propietat de Teresa Prats Vilanova, mare del general Prim”. Teresa Prats era filla d’Adrià Prats, comerciant, i de Tecla Vilanova. Es va casar a Reus amb Pau Prim Estapé i va tenir dos fills, Maria Teresa (1813) i Joan Prim i Prats (1814). Als dinou anys, Joan ingressà a l’exèrcit com a soldat. Va participar en les nombroses guerres del segle XIX, ascendint a general, essent nomenat Ministre de la Guerra i posteriorment President del Govern d’Espanya. En morir Pau Prim, sembla que Teresa va residir a la torre del carrer d’Alfons XII fins que va morir. L’edifici era d’estil neomudèjar, gust arquitectònic molt apreciar en aquell temps. El general Prim hi sojornà quan les obligacions li ho permetien i va fer-hi algunes reunions polítiques. El carrer d’Alfons XII, doncs, va ser una mena de carrer major de la zona de Laforja, però les urbanitzacions del segle XX li van fer perdre significació, esdevenint un carrer més del barri. Potser en el futur, l’ambient s’animarà una mica quan Can Ferrer i la torre del doctor Ripoll esdevinguin els equipaments municipals llargament reivindicats pel veïnatge. Però l’ambient segurament s’animarà massa en la part sud del carrer on es construeixen nous locals d’oci, activitats gens desitjades pel veïnat. El temps dirà.

Publicitat

Un apunt final. L’equip de govern municipal de Barcelona vol canviar el nom d’alguns carrers. De ser així, suggereixo que aquesta via es denomini carrer del Camí (del Camí Vell) de Sant Gervasi, per la seva importància en el passat, o carrer de Bèlgica, nom que va tenir en temps de la Segona República.

La fotografia destacada és de la façana de la casa on va viure Joan Maragall, al carrer d’Alfons XII; cedida per l’Arxiu Joan Maragall

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari

La plaça Cardona, l’antic espai popular de Galvany enmig de diverses indústries

Actualment, s'inicien les obres d'adequació de l'àrea de joc, en el marc del Pla Endreça de l'Ajuntament

Barris i carrers de Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera

El centenar d'articles publicats anteriorment a El Jardí són ara ordenats, ampliats i articulats en forma de llibre
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí