Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
El carrer de Guillem Tell uneix el de Balmes, a l’altura de la plaça Molina, amb l’avinguda de Cassoles, sent, des dels seus orígens, un important vial de comunicació al centre del barri del Farró. Les primeres llicències per edificar es van concedir el 1852, en solars de Baltasar d’Espanya i de Molines, Joaquim Castanyer i de Joaquim Ferrer i Mandri; les primeres cases es van construir a partir de 1856. El carrer va experimentar una ràpida urbanització a partir de 1878, en passar-hi el “tramvia de foc” de la Companyia General de Tramvies, que explotava la línia de Barcelona a Sant Gervasi i Sarrià. Segons el plànol de 1895, bona part del carrer ja estava urbanitzat aleshores. En el plànol de 1928, l’única part per urbanitzar coincidia amb la finca que anava de plaça Molina a Saragossa, ja que l’habitatge donava a la cruïlla d’aquests dos carrers. Encara no s’havia urbanitzat la part nord del carrer de Lincoln, entre Sant Eusebi i Guillem Tell.
Des de 1850 el carrer es coneixia com a Sant Josep, però el 1905, per evitar coincidències, es dedica a Guillem Tell, heroi llegendari de la independència de la Confederació Helvètica, l’actual Suïssa. És un dels carrers més amples del Farró i aviat va concentrar activitat comercial i serveis, aspecte que manté en l’actualitat. Juntament amb el carrer de Pàdua, són els dos principals eixos comercials del barri.
El 1913, a la casa dels números 8 i 10, a tocar del carrer Saragossa, s’hi va crear una institució pionera del feminisme català, La Llar, dedicada a l’acollida i formació de noies. La principal promotora va ser l’escriptora Carme Karr i va comptar amb el suport i ajuda de destacats membres de la burgesia barcelonina com el mateix alcalde, Joaquim Sostres, Ferran Fabra i Puig, Manuel Girona o Isabel Llorach, entre altres. La mateixa Karr ens defineix a Feminal el lloc on es va ubicar aquesta singular residència d’estudiants: “La Llar ocupa en el pintoresc barri de Sant Gervasi […] un formós xalet de tres pisos, a dos minuts dels tramvies al centre de Barcelona i a deu minuts de la plaça de Catalunya; banyada pel sol, té rica aigua de mina, jardins espaiosos, sales de bany, electricitat, telèfon, etc.”.
Increíble!…
L’any 1905 li van cambiar el nom que li van possar uns 45 anys després, l’any 1950?!