9.5 C
Sant Gervasi
| Dimecres 07 de desembre de 2022 |
Publicitat

El carrer de Guillem Tell, heroi llegendari de la independència suïssa

Des de 1850 el carrer es coneixia com a Sant Josep, però el 1905, per evitar coincidències, es dedica a Guillem Tell

Publicitat
Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

El carrer de Guillem Tell uneix el de Balmes, a l’altura de la plaça Molina, amb l’avinguda de Cassoles, sent, des dels seus orígens, un important vial de comunicació al centre del barri del Farró. Les primeres llicències per edificar es van concedir el 1852, en solars de Baltasar d’Espanya i de Molines, Joaquim Castanyer i de Joaquim Ferrer i Mandri; les primeres cases es van construir a partir de 1856. El carrer va experimentar una ràpida urbanització a partir de 1878, en passar-hi el “tramvia de foc” de la Companyia General de Tramvies, que explotava la línia de Barcelona a Sant Gervasi i Sarrià. Segons el plànol de 1895, bona part del carrer ja estava urbanitzat aleshores. En el plànol de 1928, l’única part per urbanitzar coincidia amb la finca que anava de plaça Molina a Saragossa, ja que l’habitatge donava a la cruïlla d’aquests dos carrers. Encara no s’havia urbanitzat la part nord del carrer de Lincoln, entre Sant Eusebi i Guillem Tell.

Publicitat

Des de 1850 el carrer es coneixia com a Sant Josep, però el 1905, per evitar coincidències, es dedica a Guillem Tell, heroi llegendari de la independència de la Confederació Helvètica, l’actual Suïssa. És un dels carrers més amples del Farró i aviat va concentrar activitat comercial i serveis, aspecte que manté en l’actualitat. Juntament amb el carrer de Pàdua, són els dos principals eixos comercials del barri.

Publicitat

El 1913, a la casa dels números 8 i 10, a tocar del carrer Saragossa, s’hi va crear una institució pionera del feminisme català, La Llar, dedicada a l’acollida i formació de noies. La principal promotora va ser l’escriptora Carme Karr i va comptar amb el suport i ajuda de destacats membres de la burgesia barcelonina com el mateix alcalde, Joaquim Sostres, Ferran Fabra i Puig, Manuel Girona o Isabel Llorach, entre altres. La mateixa Karr ens defineix a Feminal el lloc on es va ubicar aquesta singular residència d’estudiants: “La Llar ocupa en el pintoresc barri de Sant Gervasi […] un formós xalet de tres pisos, a dos minuts dels tramvies al centre de Barcelona i a deu minuts de la plaça de Catalunya; banyada pel sol, té rica aigua de mina, jardins espaiosos, sales de bany, electricitat, telèfon, etc.”.

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.