Dimecres 12, juny 2024
19.9 C
Sant Gervasi
19.9 C
Sarrià
Publicitat

El carrer i la plaça de la Torre, uns dels primers vials del Farró

La Ponència del Nomenclàtor de Barcelona ha decidit canviar la dedicació de la plaça de la Torre per la d’Antoni Tàpies

Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Publicat el 29.1.2023 6:30

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

En el vell Farró, el carrer i la plaça de la Torre són uns dels primers vials del barri. El nom té l’origen en la Torre de Gràcia, una finca situada al sud del carrer de la Torre propietat de la Congregació de Sant Felip Neri des de 1689, amb un gran casalot que servia de casa als pares filipons, tal com ha documentat Josep Arisa. D’aquí que popularment es conegués com la Torre dels Capellans. El carrer i la plaça van ser urbanitzats cap al 1850 per Joaquim Castanyer, important hisendat de la zona del Farró i de Galvany, que segurament va comprar la finca de la Congregació en temps de la desamortització de Mendizábal, el 1836. El 1857 la finca la va adquirir Antoni de Xuriguer i Andarió, gran propietari barceloní, que va convertir l’antic mas agrícola en un casal residencial.

Publicitat
Foto aèria del Farró, de 1963, on encara es pot veure la Torre dels Capellans © Fons ICGC

Aquest indret del Farró, a finals del segle XIX ja estava molt urbanitzat i sempre va mantenir un caràcter residencial. La Torre dels Capellans constituïa un gran clos al mig del barri i feia de tap en la mobilitat del trànsit. Així, a la segona meitat del segle XX, cap al 1964, es va enderrocar i permeté l’obertura del carrer de Mossèn Xiró, que fa l’enllaç amb els carrers de Camps i Fabrés i Mare de Déu de Gràcia, tots ells vials estrets i que ara gaudeixen de la condició de ser de plataforma única i prioritat pels vianants.

Publicitat
Plànol de Vicenç Martorell de 1928, amb l’emplaçament del carrer i la plaça de la Torre, i la finca de la Torre dels Capellans © Ajuntament de Barcelona

Ara, la Ponència del Nomenclàtor de Barcelona ha decidit canviar la dedicació de la plaça de la Torre per la d’Antoni Tàpies, artista clau en l’evolució de l’art de la segona meitat del segle XX, que va viure al Farró, en una casa del carrer Saragossa que l’arquitecte J. A. Coderch va rehabilitar perquè el pintor disposés d’un gran i lluminós estudi. Enguany se celebra el centenari del seu naixement. Amb Joan Brossa, un altre il·lustre veí del barri, van fundar l’any 1948 el moviment Dau al Set. És un encert vincular Antoni Tàpies amb el Farró, i mantenir el carrer de la Torre com a record de la Torre dels Capellans, un indret emblemàtic de la història farronenca.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.