Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
En el vell Farró, el carrer i la plaça de la Torre són uns dels primers vials del barri. El nom té l’origen en la Torre de Gràcia, una finca situada al sud del carrer de la Torre propietat de la Congregació de Sant Felip Neri des de 1689, amb un gran casalot que servia de casa als pares filipons, tal com ha documentat Josep Arisa. D’aquí que popularment es conegués com la Torre dels Capellans. El carrer i la plaça van ser urbanitzats cap al 1850 per Joaquim Castanyer, important hisendat de la zona del Farró i de Galvany, que segurament va comprar la finca de la Congregació en temps de la desamortització de Mendizábal, el 1836. El 1857 la finca la va adquirir Antoni de Xuriguer i Andarió, gran propietari barceloní, que va convertir l’antic mas agrícola en un casal residencial.
Aquest indret del Farró, a finals del segle XIX ja estava molt urbanitzat i sempre va mantenir un caràcter residencial. La Torre dels Capellans constituïa un gran clos al mig del barri i feia de tap en la mobilitat del trànsit. Així, a la segona meitat del segle XX, cap al 1964, es va enderrocar i permeté l’obertura del carrer de Mossèn Xiró, que fa l’enllaç amb els carrers de Camps i Fabrés i Mare de Déu de Gràcia, tots ells vials estrets i que ara gaudeixen de la condició de ser de plataforma única i prioritat pels vianants.
Ara, la Ponència del Nomenclàtor de Barcelona ha decidit canviar la dedicació de la plaça de la Torre per la d’Antoni Tàpies, artista clau en l’evolució de l’art de la segona meitat del segle XX, que va viure al Farró, en una casa del carrer Saragossa que l’arquitecte J. A. Coderch va rehabilitar perquè el pintor disposés d’un gran i lluminós estudi. Enguany se celebra el centenari del seu naixement. Amb Joan Brossa, un altre il·lustre veí del barri, van fundar l’any 1948 el moviment Dau al Set. És un encert vincular Antoni Tàpies amb el Farró, i mantenir el carrer de la Torre com a record de la Torre dels Capellans, un indret emblemàtic de la història farronenca.
