Nomenclàtor
Jesús Mestre
És un eix essencial pels barris de Galvany i Monterols, tant des del punt de vista comercial com de mobilitat. L’origen del carrer es remunta a l’any 1875, quan l’industrial Francesc Vilumara i Sans cedí una part de la seva propietat a la Travessera de Gràcia, d’on neix el vial. D’allà, s’enfila cap al turó de Modolell, passant per les finques de Rupert Santaló i de Can Galvany; després de la Via Augusta, el traçat travessava les finques de Nicolaua de Tavern, Josep Castelló i Francesc Vilaró, fins a morir a l’actual plaça d’Adrià que, de fet, és el coll entre els turons de Modolell i Monterols. La majoria dels propietaris van col·laborar amb la urbanització del carrer, tot i que Rupert Santaló va mantenir la tanca de la seva finca, cosa que estrenyia el carrer en la seva part baixa, però a finals de segle la urbanització havia avançat de manera notable.
Durant les primeres dècades del segle XX, al carrer es van establir institucions peculiars. A tocar de la Travessera, a la finca Vilumara, es construí la Reial Societat Sportiva Pompeya on, a part de la seu social, hi havia pistes de tennis. I, per sobre la Via Augusta, s’hi instal·là el Reial Tennis Club del Turó, en el terme de Can Galvany. A la part mitjana, hi havia primer la plaça de Galvany, que després va donar lloc al Mercat de Galvany, i que aglutinà el nucli comercial i residencial més actiu del nou barri que s’estava construint, amb establiments emblemàtics com el forn Roura o la drogueria Rovira. També hi havia el convent dels Franciscans, a la cantonada amb Calaf, que feia de parròquia del barri, abans de la construcció de Sant Ildefons, els anys cinquanta. La proximitat del Mercat va atraure la creació de llocs de lleure com els bars Marcel, Gimlet o Chippen.
Avui, tot el carrer Santaló és un vial molt animat, amb molts comerços, restaurants, bars i amb seus d’institucions com la Fundació Pere Tarrès. Els punts amb més vida comercial són entorn del Mercat Galvany i a la plaça Adrià, centres comercials dels barris de Galvany i Monterols, respectivament. Però també és una artèria de circulació de vehicles i autobusos molt activa, potser massa, fonamental per assegurar la connexió sud-nord entre Barcelona i els barris de Sant Gervasi. La seva saturació fa preveure que caldrà cercar alternatives de pacificació.
Nota. A l’edició en paper d’aquesta notícia, es va publicar erròniament una fotografia que s’atribuïa al carrer Santaló, quan de fet corresponia al carrer Muntaner, a l’alçada de Calaf o Madrazo. Agraïm als nostres lectors ens hagin advertit d’aquest error.
