Cultura
Jesús Mestre
És un dels carrers antics de la vila, ja que anava fins al camí de Pedralbes, després de travessar la Riera Blanca per un gual. Al segle XVII hi havia una creu que, en desaparèixer, fou substituïda per la font de la Cristina. Sobre la font hi havia una creu de ferro, que el Club Excursionista Els Blaus conserva a la seva seu, situada a la cantonada amb el carrer Bonaplata. A finals del segle XIX, la major part del carrer estava urbanitzat.
El 1886, a la cantonada amb el carrer Major, en Josep Foix, pare del poeta J.V. Foix, va obrir la pastisseria actual, que manté l’obrador en aquest indret. Davant mateix, a la cantonada amb Major de Sarrià, hi havia la casa del carreter conegut com en Ros de la Vídua. Al número 11 hi ha la casa Rita Torrents, d’estils modernista i noucentista, de l’arquitecte valencià Marcel·lià Coquillat i Llofriu, construïda el 1914. Prop del carrer Cornet i Mas, hi ha la casa on va viure l’escriptor Jesús Mestre Godes, autor dels llibres Els càtars i Un nen de Sarrià. En aquest carrer també va residir-hi l’advocat, historiador i polític Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució espanyola de 1978. Just al davant, al costat de Can Foix, hi havia l’inici i final del tramvia 66, que unia Sarrià amb la plaça de Catalunya; el darrer viatge el va fer el 20 de maig de 1968.
A l’altra banda del carrer, a la cantonada amb Bonaplata, els Blaus, associació fundada l’octubre de 1920, l’abril de 1928 van inaugurar la nova seu social a Pedró de la Creu. Els Blaus va ser una de les entitats sarrianenques més emblemàtiques del segle XX, tant per l’excursionisme i el lleure, com per la cultura i pel manteniment del sentiment identitari sarrianenc. A l’altre costat del carrer, a la cantonada amb Duquessa d’Orleans, hi ha la casa on va viure Josep Torres Vilalta, més conegut com Toresky. Va tenir una vida de novel·la, amb un llarg viatge a Amèrica per fer fortuna i va tornar a Barcelona convertit en actor. Amb els estalvis va comprar l’edifici del carrer Pedró de la Creu, on va viure amb la família fins a la seva mort el 1937 en plena Guerra Civil.
La notorietat d’en Toresky és com a locutor de Ràdio Barcelona, la ràdio més antiga de la ciutat i de Catalunya, i fou el creador del personatge d’en Miliu, molt popular els anys vint i trenta. Ara, amb motiu de la celebració dels 100 anys de la Ràdio a Espanya, la directora Cosima Dannoritze ha fet el documental Toresky: el prodigio de la imaginación, que es va estrenar el 3 de desembre al CaixaForum, en la seva versió castellana. Pròximament, 3Cat el podrà oferir en la versió catalana. Una feina de recerca molt ben feta, que descobreix un personatge fascinant, pioner del llenguatge radiofònic arreu del món.
