Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

El carrer Francesc Pérez-Cabrero, residencial però amb serveis

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar

Publicat el 18.2.2023 15:55 · Actualitzat el 17.5.2023 11:44

Nomenclàtor

Jesús Mestre

Francesc Pérez-Cabrero és un carrer del barri del Turó Parc, a Galvany, que uneix la plaça de Sant Gregori Taumaturg amb el carrer de Bori Fontestà. La part de llevant del carrer dona als Jardins del poeta Eduard Marquina. Té un caràcter residencial, però també hi ha comerços i serveis de qualitat.

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar. Poc després, el juliol de 1932, s’aprovà el projecte d’urbanització de la zona del Turó, que va propiciar la creació dels jardins a partir d’un disseny de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, molt més petit que l’antic Turó Parc, que pel nord arribava fins al carrer Reina Victòria. Entorn dels nous jardins, fent com una mena de clos, es van urbanitzar els carrers de Ferran Agulló, Josep Bertrand, Francesc Pérez-Cabrero, Bori i Fontestà i Tenor Viñas.

Publicitat

Com es pot veure a la fotografia aèria, de setembre de 1961, tot l’entorn de l’actual Turó Parc estava urbanitzat i construït, incloent-hi l’avinguda Pau Casals. No, en canvi, els carrers Beethoven, Bori i Fontestà i Ganduxer. La majoria d’aquests edificis es van construir els anys quaranta i cinquanta amb un estil eclèctic molt uniforme, elegant i amb habitatges molt extensos pensats per a famílies benestants. Això dona unitat a aquesta part de Galvany, i la diferencia de la resta del barri. També hi havia el complex esportiu de Piscines i Esports, que dotava la zona d’una àmplia oferta esportiva i d’oci. El comerç i els serveis es van anar concentrant a la plaça de Sant Gregori Taumaturg i als carrers de l’entorn, afavorint que Francesc Pérez-Cabrero no fos exclusivament residencial.

Notícies relacionades

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.
spot_img

La Sindicatura de Barcelona proposa aplicar excepcions perquè la Casa Orlandai pugui continuar celebrant activitats a l’exterior 

La defensoria obre una actuació d’ofici per supervisar l’actuació municipal en la preservació de les activitats de cultura popular i tradicional i avançar cap a criteris homogenis en tots els districtes de Barcelona

Barcelona planifica la reobertura de Collserola

L’Ajuntament prepara una proposta per flexibilitzar les restriccions per la pesta porcina africana, mentre la Generalitat preveu una reobertura gradual del parc a finals de novembre

La Plataforma de Festes Majors i el CAB donen suport a la Casa Orlandai

Les dues entitats reclamen revisar les restriccions acústiques i obrir un diàleg per trobar solucions als concerts del centre cívic, mentre ERC demanarà a l’Ajuntament que protegeixi la continuïtat de les festes majors

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí