Publicitat

El carrer Major de Sarrià

Té un urbanisme que es remunta a l’antiguitat, quan els romans van traçar una via per pujar des de la plana a la muntanya

spot_img

Publicat el 13.10.2019 9:30

Nomenclàtor

Jesús Mestre

Molts veïns comparem l’urbanisme de la Vila amb una ‘espina de peix’: l’espina central seria el carrer Major, i els laterals els carrers que a dreta i esquerra completen l’estructura urbana. Cal dir que és un urbanisme que es remunta a l’antiguitat, quan els romans van traçar una via per pujar des de la plana a la muntanya. Sembla que van escollir l’espaiosa esquena d’ase que hi havia entre la Riera Blanca i la de Gardenyes, resguardada de sobtades crescudes torrencials; a Collserola hi havia plata i altres metalls, molt valorats pels romans. Aquesta via es va integrar en la xarxa romana d’ordenació ortogonal del territori del Pla de Barcelona.

Publicitat

L’urbanisme medieval va seguir aquesta via. En la part central, la plaça Major, es va construir la parròquia de Sant Vicenç i, a la seva sagrera, el primer nucli urbanitzat. Segurament, la seva primera gran expansió va ser a l’entorn dels segles XVII i XVIII, com encara en són testimoni les cases més antigues, que es conserven a la part alta, per sobre de la plaça. A principis del segle XIX, cada tram tenia un nom diferent: entre les places Artós i Sarrià es coneixia com a ‘Cristina’ (després també ‘Prim’ i, des de 1922, ‘Mayor’). La part alta es coneixia com a ‘Capuchinos’, però a partir de 1950 també com a ‘Mayor de Sarriá’.

Publicitat

El carrer amb més vida

Sempre ha estat el carrer amb més vida de la Vila, cosa que es va accentuar a partir dels anys 90, quan es va fer de vianants la
part de baix. Això va potenciar encara més el caràcter comercial del vial, sobretot el del comerç de proximitat. Ara s’ha començat a fer de vianants la part de dalt, començant pel tros entre la plaça i el carrer de l’Institut Químic, que es preveu inaugurar durant la Festa Major d’enguany. Aquesta part és menys comercial i popular que la de baix, però reuneix un excel·lent catàleg d’edificis de diverses èpoques i estils que caldria preservar com a patrimoni històric o artístic

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

La reforma d’una casa del carrer Major de Sarrià, Premi FAD d’arquitectura 2024

És obra del espatx sabadellenc HArquitectes i conserva la façana, que està protegida

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.
spot_img

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Un espai per recordar Adrienne Monnier

"Sent una de les literates més importants del món, mereix un reconeixement públic a casa nostra. Demano a la Biblioteca de Sarrià que es faci seva la iniciativa": l'opinió de Lluís Mallart

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]