Societat
Jesús Mestre
És l’entitat amb més història de Sarrià, un puntal en la vida social del barri des del 1896, quan va néixer amb el nom d’Acadèmia Josefina. Pocs anys després, el 1902, l’actual Centre i Teatre de Sarrià va prendre la denominació d’Institut de Sant Josep, i el 1917 es va batejar com a Orfeó Sarrianenc, el nom que més penetra a la societat de la vila.
Aquestes dades es van presentar en un vídeo que sintetitzava la història de l’entitat, que des del 1943 es coneix com a Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, el “centre parroquial” per la seva vinculació amb la Parròquia. Era, després d’una energètica actuació dels Tabalers de Sarrià, l’inici de l’acte de celebració del 125è Aniversari, al Teatre de Sarrià, el divendres 10 de desembre.
La vetllada la va dirigir i presentar el periodista Ramon Pellicer, que va anar donant pas amb agilitat als nombrosos reconeixements a persones molt vinculades amb l’associació i a les actuacions previstes al programa: el Cor Jove de l’Orfeó Sarrianenc, l’Esbart Infantil de Sarrià, Teatregem: Meditació de Joan Guasch, el poema de Frederic Bou, l’actuació de Dolça Petxina i, per sorpresa de molts, la representació de l’escena del “Penediment de Naïm” de L‘Estel de Natzaret, amb Joan Ribas com a Satanàs; Pere Pons, Naïm; i Míriam Benavent, arcàngel Sant Miquel.
A part de donar visibilitat als grups més emblemàtics, la intenció també era donar protagonisme a totes les generacions que participen activament en les activitats dels centres, des dels infants fins als avis.
Entre aquestes actuacions, s’hi van anar inserint breus parlaments però amb contingut: Montserrat Morera, presidenta de l’entitat, va parlar en nom de la Junta Directiva del Centre i Teatre de Sarrià; Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya; Albert Batlle, regidor de districte de Sarrià-Sant Gervasi; Andreu Felip, director dels Serveis Territorials de Cultura a Barcelona de la Generalitat i, finalment mossèn Joan Obach, rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.
Morera va voler destacar l’estreta vinculació, al llarg d’aquests 125 anys, del centre amb la cultura: el teatre, la música, l’opera, el cant coral, la dansa, el cinema… on destaca la llarga trajectòria de L’Estel de Natzaret, que enguany farà 115 anys que es representa durant les diades de Nadal. Fins i tot la secció esportiva, amb el CP Sarrià, ha tingut un gran desenvolupament que ajuda a assegurar el necessari relleu generacional en tota entitat. Avui dia, amb el teatre rehabilitat i en ple funcionament, l’entitat passa per un moment dolç, capaç d’emprendre un objectiu ambiciós i de qualitat, com es pot comprovar en la seva programació, que tots els sarrianencs i sarrianenques podem gaudir quotidianament. El Teatre estava ple com un ou, i va ser un acte molt àgil, no es va fer llarg i en cap cas es va fer passat. Sarrià necessita el “centre parroquial” per molts anys més!
La celebració va acabar amb la cançó “Sóc de sarrià” que Jordi Joan Recasens, membre de la Dolça Petxina, va composar per l’ocasió i que tots els assistents van cantar, i amb un brindis amb cava al patí del Teatre.
