gent gran
Gerard Batalla
No cal esmentar els beneficis que la pràctica regular d’exercici suposa per a la nostra salut física, però amb probabilitat aquest tipus d’activitats provoquen encara més beneficis que la simple tonificació muscular o millora de la resistència física. Un exemple d’això el trobem ja en les locucions de l’època romana “Mens sana in corpore sano”. En la darrera dècada està prenent rellevància la relació que existeix entre l’exercici físic i la salut mental, en especial si aquesta es relaciona amb l’envelliment. S’ha demostrat que la inactivitat suposa un factor de risc potencialment perillós per a desenvolupar multitud de malalties. En concret, també s’ha demostrat que les persones que es troben en una pitjor forma física i pateixen Alzheimer incrementen de manera més accelerada el seu deteriorament cognitiu en comparació amb aquelles persones que sí que mantenen una bona condició física. Per aquest motiu, l’activitat física s’ha convertit en un focus d’interès per a la comunitat científica com a factor protector que ajuda a prevenir l’aparició del deteriorament cognitiu al mateix temps que també ajuda a millorar el rendiment cognitiu, afectiu i funcional de les persones afectades de demència (sobretot en fases incipients-moderades) o estats prodròmics com el Deteriorament Cognitiu Lleu. Concretament, les persones majors de 65 anys que fan exercici com a mínim tres cops per setmana, tenen entre un 30%-40% menys possibilitats de patir Alzheimer. D’altra banda, la ciència bàsica ha demostrat que existeix una gran evidència (a través de proves radiodiagnòstiques) que l’activitat física actua de manera beneficiosa per al cervell i, per tant, és un factor a tenir en compte en el desenvolupament d’estratègies terapèutiques, així com a mesura que ajuda a la prevenció i el manteniment de la funció cerebral en general. S’ha demostrat que l’exercici físic mantingut de manera regular ajuda a l’aportació dels necessaris nutrients al cervell, alhora que també intervé en altres processos cerebrals i optimitza l’eficàcia funcional de les neurones, les quals adquireixen un major desenvolupament i estímul en les seves connexions. D’altra banda, l’exercici mantingut de manera regular també ajuda al naixement de noves neurones (neurogènesi) en àrees cerebrals (hipocamp) que sabem que estan directament relacionades amb els processos bàsics de la memòria i l’aprenentatge, i, per tant, amb les persones afectades de demència. També cal assenyalar que l’exercici físic és un dels millors mètodes per disminuir l’estrès. Esmento aquest fet pel motiu que els cuidadors de persones afectades d’Alzheimer tenen significativament més probabilitat de patir estrès crònic, situació que pot portar a desenvolupar un estat d’esgotament psíquic i físic important amb la conseqüent afectació de la salut personal i la possible claudicació davant de la situació de cuidar.
És per aquest motiu que es recomana la realització d’exercici físic regular, ja que millora el son, allibera endorfines, al mateix temps que la realització d’exercici físic suposa una activitat al marge de la situació de cuidador amb la conseqüent descàrrega que això li suposa.
Gerard Batalla és psicòleg
