La Mirada Jove
Carlos Monfort
Qui va dir que el confinament va ser una pèrdua de temps, s’equivoca. En Tomás Folk i en Pepe Fuster-Fabra van aprofitar-lo per crear un club de futbol al barri de la Bonanova. Ara, un any després, el club milita a Segona Catalana (Grup 20) en la categoria de Juvenil, i lluita per ascendir.
Tot va començar com una broma, i heu creat un club de futbol…
Sí. Jugàvem a un altre club del barri. Quan estava acabant el confinament, vam pensar que ens vindria bé fer un canvi d’aires i poder jugar amb els nostres amics. Ens vam posar mans a l’obra, ens vam reunir amb els nostres pares i ens vam informar. La Federació Catalana de Futbol ens va ajudar moltíssim.
Tots dos sou del barri de la Bonanova.
Els dos hem nascut al barri i portem gairebé tota la vida aquí. No obstant, no volem que sigui un club que pertanyi exclusivament al barri de la Bonanova: tenim molts jugadors que venen d’altres barris i fins i tot de fora de Barcelona. Hi ha molta diversitat al club.
Com va la primera temporada?
Bastant bé. Vam començar a un altíssim nivell, amb tres victòries seguides i aconseguint un empat contra un rival molt difícil. Ara mateix anem quarts classificats lluitant per la tercera posició. Estem molt satisfets amb el rendiment de l’equip, i més tenint en compte que som un club nou.
“Jugar al camp d’una escola del districte és pràcticament impossible”
L’entrenador va arribar procedent de les categories inferiors del Manchester City… Són paraules majors.
Sí, l’Alex Font. Ens coneixíem de vista però no havíem parlat molt amb ell. Sabíem que havia estat a bons clubs com el Cornellà o L’Hospitalet. Havia marxat a fer les pràctiques al Manchester City (Anglaterra) i va coincidir que quan va acabar les pràctiques es trobava sense equip. Vam contactar amb ell i vam tancar ràpidament el contracte. Des del moment en què li vam proposar el projecte, va estar molt predisposat. És un gran entrenador.
Vau buscar diversos camps per entrenar, cosa difícil amb la gran quantitat de clubs que hi ha al barri…
Vam preguntar a tots els camps de la zona, i cap ens va dir que sí. Vam preguntar a l’Escola Pia de Sarrià, Can Caralleu, i fins i tot fora del barri, a recintes com l’INEFC o l’Escola Industrial… El Sagrat Cor de Sarrià només ens donava la possibilitat de disputar els partits en cap de setmana, però no els entrenaments.
Us vau haver d’allunyar del barri.
Vam contactar amb la Meiland, al barri d’Horta, i ens van acceptar la proposta. Ho van fer tot molt fàcil. Estem molt contents de poder jugar allà. Ens han donat totes les facilitats del món i des del primer dia han tingut un tracte excel·lent amb nosaltres.
Heu pensat a jugar a La Salle Bonanova?
No, és difícil perquè és un camp privat i forma part de l’escola: jugar al camp d’una escola és pràcticament impossible. El nostre director esportiu, en Jordi Ribera, ja ens va advertir de la dificultat que tenia, i no li faltava raó. Ens va ajudar des del principi, i sense ell res hauria estat possible. Quan vam començar el projecte, no teníem la mateixa experiència que ara. Si en aquests moments poguéssim escollir el camp ideal per jugar, ho faríem al Camp Municipal de Futbol de l’Àliga. És de la zona i és de fàcil accés… Tot són avantatges. Ideal pel que busquem.
Un de vosaltres és del Barça i l’altre de l’Espanyol. El procés de creació de l’escut no devia ser fàcil…
Els colors els teníem molt clars: el blanc i el vermell. També teníem molt clar que volíem posar la creu de Sant Jordi. Ens semblava molt bonica i ens feia il·lusió que aparegués a la samarreta un símbol que representa la ciutat de Barcelona. Un dissenyador ens va oferir tres dissenys i vam escollir el que més ens va agradar. Poder crear la samarreta del nostre club va ser un procés molt divertit i gratificant.
“Estem molt contents de l’acollida per part de la Federació Catalana”
També teniu patrocinadors.
Sí, ràpidament vam aconseguir el patrocini de Fredo, una empresa de conserves de Cantàbria. És un suport econòmic necessari i imprescindible en aquest projecte, que ens ha ajudat a tirar endavant. Ells formen part de tot això.
És laboriós el procés de creació d’un club amateur?
Crear un club no és difícil. La part veritablement difícil és la burocràtica. Un cop tens el club, cal buscar camp, equipacions i personal, i això requereix molta feina. Quan vam decidir que volíem crear un club, vam demanar consell a la federació. Ens va ajudar moltíssim i ens ho van posar tot molt fàcil. Els estem molt agraïts.
33 jugadors van venir a fer les pràctiques. Es diu ràpid…
La veritat és que no ens ho esperàvem. Pensàvem que vindrien quatre gats a fer les proves, i el resultat va ser esplèndid. Vam anunciar que estàvem reclutant joves per l’equip a través de xarxes socials, i la crida va tenir el seu efecte. Fins i tot l’entrenador va haver de descartar alguns jugadors, així és que va ser tot un èxit. Ara tenim 21 jugadors lluitant per la lliga. Estem molt contents de l’acollida que va tenir aquesta acció.
Fins i tot vau sortir a la tele, a “El Chiringuito de Jugones.”
Sí, tot un èxit. Crec que és el més fort que hem aconseguit fins a dia d’avui (riuen). Va ser a finals de desembre, quan ja teníem el club creat. Ens va donar a conèixer, i és una experiència que mai oblidarem. No cada dia tenim l’oportunitat de sortir a un programa d’aquestes característiques.
