17 C
Sant Gervasi
| Dilluns 28 de setembre de 2020 |

El concert de Nadal d’Òmnium Cultural porta Quim Torra al Teatre de Sarrià

Fa 10 anys que el president Quim Torra i els seus amics fan rodar l'espectacle 'El Nadal que no vam tornar a casa' per ciutats, barris i pobles del país

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Cultura

Jesús Mestre

Amb consonància amb els temps que corren, el Concert de Nadal d’Òmnium Cultural de Sarrià – Sant Gervasi d’enguany va ser sobretot un acte polític, de reafirmació com a país. Tenia tota la lògica: el protagonista principal, el molt honorable president, Quim Torra, en la faceta de rapsode, estava advertit d’inhabilitació (cosa que, uns dies després, la Junta Electoral Central va confirmar), i el programa feia referència a presos i exiliats catalans, en dates nadalenques.

El títol de l’espectacle, ‘El Nadal que no vam tornar a casa’ (A Contravent) era ben expressiu, i el Teatre de Sarrià es va omplir fins a l’amfiteatre el vespre del 23 de desembre. El tenor Jordi Cortada i el pianista Manuel Ruiz escortaven el president Torra… i pels carrers a l’entorn del teatre, els cotxes dels Mossos d’Esquadra donaven voltes visiblement neguitosos, ja que els semblava no poder fer correctament les tasques de seguretat.

Publicitat

D’esquerra a dreta Manuel Ruiz, Jordi Cortada i Quim Torra © Cedida per Òmnium Cultural Sarrià-Sant Gervasi

Va ser una grata sorpresa descobrir que Quim Torra és un excel·lent rapsode. I que la selecció de textos i cançons era acurada i molt suggerent. I alguns textos esfereïdors com la “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor…”, de Ramon Trabal, acompanyada de la cançó ‘’L’emigrant’’, de Jacint Verdaguer, que obrien el recital. Un magnífic escrit d’Eugeni Xammar -on Torra es va lluir en la lectura—, descrivint el Nadal tradicional a Barcelona, va permetre baixar momentàniament l’adrenalina.

Quim Torra recitant al Teatre de Sarrià © Cedida per Òmnium Cultural Sarrià-Sant Gervasi

Tot l’acte, molt coherent en conjunt, va estar presidit per pinzellades dels patiments i per la melangia d’estar a l’exili durant el Nadal, amb textos colpidors de Joaquim Amat-Piniella, de Pere Carbonell des de la presó de Figueres, de Francesc Trabal des del vaixell Uruguay camí de Xile; és destacable la carta a la mare de Xavier Benguerel. I les nadales interpretades per Cortada i Ruiz anaven posant un contrapunt adequant per les vigílies nadalenques.

Fa 10 anys que Quim Torra i els seus amics fan rodar l’espectacle, basat en el primer exili de molts catalans l’any 1939, per ciutats, barris i pobles del país. S’intueix que és sempre diferent i que hi introdueixen nous textos: dissortadament, els escriptors del país han tingut ocasió de fer molta literatura d’exili. I, com els dos anys anteriors, la dedicatòria era per als exiliats i presos actuals, que també han passat el Nadal lluny de casa. Torra va dir que “no podem permetre que estiguin un quart Nadal a la presó o a l’exili“. I, per aconseguir-ho, cal seguir lluitant per la independència.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.