El faristol
Eduard Sant i Chaloi (@Eduard_Sant)
Aquest passat mes de setembre, en concret els dies 26 i 27, l’Institut Français de Barcelona va programar la visita de Mathias Malzieu, escriptor, director de cinema i cantant de la prestigiosa banda de rock francesa, DIONYSOS.
Fotografies de Gabriel Prévost
El primer dia (dimarts 26), Mathias Malzieu va oferir, juntament amb Josep Lambias (periodista i crític cinematogràfic), una trobada literària per parlar de la seva exitosa trajectòria amb best-sellers com L’allargada ombra de l’amor, Metamorfosis en el cel, La Mecànica del Cor (adaptada al cinema pel mateix Malzieu i Stéphane Berla amb producció de Luc Besson), així com Diari d’un Vampir en Pijama (el seu darrer llibre) on Malzieu ens relata la seva superació d’una anèmia aplàstica que el va tenir hospitalitzat un cert temps.
L’endemà, l’auditori de l’institut francòfon del carrer Moià va acollir el debut barceloní de Dionysos. Tot i la important competència d’aquell mateix dia del concert dels Rolling Stones a l’Estadi Olímpic i també dels partits de Champions del Barça i del PSG, van aconseguir omplir dues terceres parts de la sala donant joc a la ironia per part de Malzieu.
Amb Malzieu com a cantant, guitarrista, harmònica i theremine, Rico a la bateria i cors, Miky Biky a la guitarra i al banjo, Babet al violí i cors i Guillermo al baix i a la serra musical, al llarg dels 25 anys de carrera ja a l’esquena, Dyonisos s’han guanyat el respecte de la crítica i del públic francès gràcies a excel·lents treballs com Western Sous La Neige, Monster In Love i La Mecanique du Coeur.
100 minuts de concert van ser més que suficients per demostrar-nos el per què de la bona acollida dels seus particulars, surrealistes i enèrgics directes. Alternant temes en francès i en anglès, el repertori escollit va seguir el guió habitual de l’actual gira prestant atenció als temes que formen part de “Vampire en Pyjama” (el seu darrer treball de caràcter més acústic i electrònic) millorat substancialment en directe. Entremig, i per deliri del públic (principalment colònia francesa), van recuperar alguns dels seus grans èxits com “Song For Jedi”,” Giant Jack”, “McEnroe Poetry”, “La Méthamorphose de Mister Chat” amb aturada inclosa per preguntar al públic assistent com es traduiria en català l’exclamació, “Ferme Ta Gueule, Chat” (“Calla, Coi de Gat”). “Smells Like Teen Spirit” dels Nirvana, “The Partisan” de Cohen així com una potent versió de l’himne bowienià “Heroes” van ser-hi també presents durant l’actuació.
Com a talls d’anècdotes, des del punt de vista musical, els dos darrers temes del concert (“Vampire en Pyjama” i ”Neige”) van ser interpretats en format acústic amb tots els cinc membres de Dyonisos asseguts enfront del públic. I des del punt de posada en escena, Mathias Malzieu va demostrar ser un autèntic “showman”. Ja des del primer minut, i per sorpresa de bona part dels assistents, va aparèixer des del fons de la sala cantant amb un megàfon. Al llarg de concert no es va estalviar en connectar amb el públic amb el seu afinat i surrealista humor i fins i tot es va atrevir, en dues ocasions, a llençar-se pel damunt del públic per tal de ser passejat per la filera central de l’auditori el més pur estrella del rock però acompanyat d’ulleres d’aviador de principi del segle XX.
En definitiva, Dyonisos va elaborar un notable debut barceloní. Esperem no haver d’esperar gaire temps més per tornar a gaudir d’un directe seu.
