Cultura
Eduard Sant i Chalois (@eduard_sant)
D’ençà d’uns quants anys, els divendres al vespre a Casa Orlandai estan reservats per l’Imperdible del Divendres, un cicle amb una clara aposta per programar, en format íntim, l’art emergent amb propostes de dansa, teatre i música.
El passat 1 de març, una sala d’actes ambientada íntimament per una foscor trencada per un tub de llums grogues tènues delimitant l’escenari va acollir les propostes de folk indie femení de dues joves compositores de casa nostra. Estem parlant de Bianca Steck i Marta Knight.
Amb la gent encara acabant de prendre posicions, tímidament, Bianca Steck, guitarra en mà, va sortir a l’escenari versionant el clàssic de Bob Dylan Don’ t Think Twice, It’s All Right. Bianca Steck és una jove barcelonina d’arrels angleses i alemanyes. Tot i formada amb una base purament de clàssica, en concret amb estudis de piano, va decidir escriure els seus temes amb una guitarra per la facilitat de transport que permet aquest instrument.
Al llarg de mitja hora d’actuació, Bianca Steck va anar presentant, adaptat per l’ocasió en format íntim, els temes que formaran part del seu primer treball discogràfic, que aviat veurà la llum. Més enllà de la mateixa música, les històries de les composicions formen part fonamental d’un nucli principal: l’experiència de la seva estada durant dos anys vivint a Oslo, on s’ha adaptat no només professionalment sinó també personalment.
Amb una veu dolça al més pur indie/folk actual i una actitud encara un pèl tímida sobre l’escenari, el concert de Steck va anar clarament in crescendo. Va destacar especialment el seu tema Voices and Noices.
La veu dolça de Marta Knight
A continuació, la convidada següent i en el fons la cap de cartell de la vetllada, Marta Knight, va fer acte de presència a sobre l’escenari.
Marta Knight, una jove cantautora de folk alternatiu de 19 anys, nascuda a Martorell però criada a Andorra, és sens dubte, avui dia, un dels noms més prometedors de l’escena independent a casa nostra. Amb només un sol EP de cinc cançons publicat (Peterloo Heroes) i un single, Resurrection, Marta Knight ha aconseguit captivar tant la premsa com programadors i espectadors.
Durant els 40 minuts de concert, això sí una mica minvada de veu a causa d’un fort refredat, ella mateixa va demanar disculpes per aquest fet, Marta Knight va demostrar amb escreix el perquè de les expectatives creades sobre ella. Amb una solidesa sobre l’escenari impròpia d’una artista novell com és ella, va repassar la seva curta però prometedora discografia. També es va atrevir a versionar alguns dels seus referents musicals, com per exemple Sharon Van Etten o Kurt Vile.
En definitiva, una vetllada amb dos noms locals que haurem de seguir.
