Publicitat

El Jardí del meu barri

Només la premsa de barri i diaris com El Jardí de Sarrià-Sant Gervasi omplen de contingut allò que succeeix davant de casa i sovint escapa del nostre radar

spot_img

Publicat el 4.11.2023 6:00

Opinió 

Max Cahner

Publicitat

Per aquesta edició número 100 d’El Jardí de Sarrià-Sant Gervasi toca parlar d’aquesta fita, del paper de la premsa de barri al segle XXI i de la seva vigència. Aviso que no soc un expert en la matèria, però com a veí del districte i persona que s’interessa per allò que passa al meu voltant si voldria destacar què significa l’existència d’un mitjà local com aquest.

Publicitat

En un temps on l’accés a la informació és més fluid que mai, on tots estem consumint notícies de manera constant i voraç, on molta gent pensa, escriu i opina de més temes que mai, on tens a l’abast qualsevol informació de qualsevol part del món a un clic, resulta freqüent que ens ubiquem més i millor respecte a allò que passa a milers de quilòmetres que allò que succeeix tres carrers més amunt de casa.

La premsa i la informació ens bombardeja de manera constant amb avisos, notificacions, titulars i exclusives i de cop entrem en espirals de bulímia informativa que ens fan sentir esgotats. I perdem la perspectiva d’allò important i d’allò que passa on vivim. Perquè l’entorn en el qual viu cadascú és molt important, és la teva arrel, el teu sosté, la base del teu dia a dia i el fonament del teu benestar. I sovint sabem molt poc dels nostres veïns, d’allò que preocupa a les escoles, als centres de salut i als casals del nostre barri, quins problemes tenen les nostres associacions de famílies, el veïnat organitzat en associacions, les entitats que constantment organitzen esdeveniments que omplen de vida els nostres espais més propers.

La falta d’un equipament que necessitem, la mancança d’un servei al qual no tenim accés, les obres que afecten la nostra mobilitat, la millora dels parcs on passegem necessiten tenir espais de difusió, de queixa i de denúncia més enllà de les institucions. També el petit comerç, les entitats de cultura popular, els col·lectius, les plataformes que agrupen veïnes i veïns autoorganitzats que no disposen dels mitjans i s’alimenten de la força de la proximitat necessiten altaveus on encabir els seus missatges i fer arribar la seva veu als qui viuen, senten i pateixen les mateixes situacions.

Només la premsa de barri i diaris com El Jardí de Sarrià-Sant Gervasi omplen de contingut allò que succeeix davant de casa i sovint escapa del nostre radar. Allò que ens afecta directament, allò que veiem canviar o volem canviar, allò que ens molesta o allò que anhelem. La premsa local és aquella que està més a peu de carrer, més ben connectada, que millor entén què i com pensa la gent, perquè al Jardí escriu, comenta, informa i el llegeixen veïnes i veïns del districte.

Disposar d’aquest mitjà resulta un element molt valuós de reivindicació dels nostres barris, narrador les nostres històries, transmissor dels nostres problemes i altaveu dels nostres conflictes. No oblidem que no només es tracta d’una necessitat sinó que es tracta també d’un dret que tenim tota la ciutadania, estar degudament informats. 

Si no existís el Jardí, s’hauria d’inventar. Per molts anys més!

Max Cahner és politòleg, ha treballat de cooperant, consultor i és exconseller de Barcelona en Comú a Sarrià-Sant Gervasi

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"
spot_img

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

Adrià Plazas ja és a Barcelona: així l’han rebut després d’estar detingut a Israel

L'activista del Sindicat d'Habitatge de Cassoles, que va estar embarcat en els vaixells de la Flotilla, rep l'escalf de 400 persones a l'aeroport del Prat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí