La Mirada Jove
Ana Rubió
“Jo vaig conèixer el Festival Kapura a través d’unes amigues que em van passar el cartell i em van dir a tu t’agraden aquestes coses hippies i vam anar-hi juntes per saber què era”. L’Angèlica Delgado (22 anys) és la segona vegada que assisteix al Kapura, el primer festival d’autoconeixement per a joves de Barcelona, i explica que està molt agraïda per haver conegut un grup de jovent amb interessos similars i amb qui compartir una part del seu creixement personal. Com ella, moltes de les assistents han descobert el projecte a través d’amistats i han decidit apropar-s’hi per curiositat. “No ens esperàvem absolutament res […] i ara estic amb moltes ganes que arribi ja el següent”.
De fet, moltes joves tenen en comú que es refereixen, o s’han referit al Kapura, com una “cosa hippy” i, fins i tot, l’equip de coordinació reconeix que també han utilitzat sovint aquest terme. Tanmateix, presenten la iniciativa com un espai allunyat del moviment contracultural i pacifista dels anys seixanta als Estats Units i aposten per compartir noves eines d’autoconeixement i apropar al jovent teràpies diverses, vinculades a la gestió emocional.
Amb aquest objectiu, l’entrada al festival és una quantitat simbòlica —de 5 euros un dia i de 9 els dos dies— que serveix per assegurar l’assistència i cobrir gastos, però que, alhora, és coherent amb la situació econòmica de moltes joves, que no disposen d’ingressos fixos o que no els volen o poden invertir en aquest tipus d’activitats. L’Angèlica Delgado ho posa en valor: “He viscut experiències per les quals, segurament, hauria d’haver pagat un munt en altres situacions”.
Per tal de crear un espai segur, una de les condicions del Kapura és que no es pot consumir alcohol ni drogues en tot el recinte. D’aquesta manera, les coordinadores volen proposar un model d’oci saludable en què el treball d’introspecció i les relacions socials s’articulin amb plena consciència i sinceritat. S’allunyen, doncs, de l’estètica hippy —vinculada al consum de substàncies— i s’apropen a les noves tendències de benestar personal en què es barregen les espelmes, l’encens i els concerts de mantres amb els sucs de fruita natural.
Tot el conjunt aconsegueix que les participants se sentin acollides i acompanyades, cosa que es va veure reflectida en els comentaris que es podien llegir al festival en la darrera edició: “El Kapura, vibrar més profund, trobar la calma i quedar-t’hi”; “El que he sentit no es pot pagar”, o “Renaixement i alliberació”. Per altra banda, les talleristes també valoren l’experiència de col·laborar amb un projecte com aquest i expliquen que a cada edició es van sentint més com a casa.
En definitiva, el festival, que va néixer el setembre del 2021 de la necessitat d’una de les creadores de tenir amigues amb qui ·parlar d’espiritualitat i anar a tallers acompanyada”, és ja, després de tres edicions, unes de les programacions assegurades de l’Espai Jove Casa Sagnier i està donant cobertura a un grup de jovent que busca temps i espai per autodescobrir-se en comunitat.
Les coordinadores, que van iniciar el projecte sense saber com crear un festival ni amb què es trobarien, destaquen els canvis organitzatius que han anat incorporant i l’aprenentatge que s’emporten amb tot el procés. A més, fan una crida a difondre propostes com el Kapura perquè tothom pugui “veure, provar i criticar maneres diferents de viure l’autoconeixement” i defensen que “com més ens sapiguem cuidar, millor sabrem cuidar la societat que ens envolta”.
