Publicitat

El manicomi de Nova Betlem 

La seva metodologia va suposar una revolució en el tractament i dignificació de les malalties mentals

spot_img

Publicat el 25.3.2021 7:00

Història

Roser Díaz

Situat darrere de l’antic Asil de Santa Llúcia, ocupant el que avui seria la plaça de la Ciència del CosmoCaixa i els terrenys de la Universitat Ramon Llull, s’ubicava el manicomi de Nova Betlem; el nom fa referència al Bethlem Royal Hospital, de Londres. Va ser fundat inicialment al carrer Torrent de l’Olla cantonada Travessera de Dalt, a Gràcia, en els terrenys de la família Maignon, l’any 1858. Però molt aviat va quedar petit, i per ampliar-lo el doctor Joan Giné i Partagàs, reconegut frenòpata, va comprar uns terrenys a la família Craywinkel, que pertanyien a la finca del Frare Negre. El mestre d’obres va ser J. Xirò. Era l’any 1873. L’edifici es va construir amb la idea d’aïllar l’espai del món exterior, i es va envoltar d’una tanca de 2 metres d’altura que el 1885 s’aixecaria fins als 3 metres. La propietària de la institució era la Societat Mas i Companyia. L’edifici tenia un cos central ocupat per l’administració i dues ales. A la dreta la sala de convalescència dels homes, a l’esquerra la de les dones. L’any 1888, en l’Exposició Universal de Barcelona, Nova Betlem va rebre la Medalla d’Or.


Publicitat

Joan Giné i Partagàs destaca com a figura principal en els primers anys de la institució. Era catedràtic de la Universitat de Barcelona, i la seva metodologia va suposar una revolució en el tractament i dignificació de les malalties mentals (frenopatia). L’any 1881 va fundar la primera revista sobre el tema. Era un quadern de 40 planes de mig foli amb il·lustracions. Es va publicar durant quatre anys, fins el 1885; el 1911 el seu fill la va reeditar la revista durant un any. De les històries clíniques publicades, podem concloure que el nombre d’homes ingressats era el doble que el de dones, i la majoria dels homes eren solters o vidus. Els diagnòstics d’ingrés eren de melangia, mania, epilèpsia, bogeria, deliris de grandesa, demència agitada (tremolors) i paràlisis progressives. Els frenòpates que treballaven en aquesta institució van formar el nucli de la psiquiatria catalana.

Publicitat

Tractament psiquiàtrics

S’aplicaven dos tipus de tractament. Amb fàrmacs, els més utilitzats, el bromur de potassi i els hidrats de clor; o bé mesures físiques com banys amb aigua molt calenta i un raig gelat al cap, o aplicacions de substàncies molt irritatives que activaven la circulació de la sang (moltes malalties mentals s’atribuïen a problemes circulatoris), dutxa escocesa o electroteràpia. Per guarir el que ara diríem síndrome depressiva, utilitzaven opi, que primer injectaven en poca quantitat i després l’anaven incrementant. També s’utilitzava la camisa de força. Els interns tenien tres categories. Els costos mensuals els anys 20 eren: classe de luxe amb dret a criat, 36 duros l’estança, més 12 duros pel criat. Els de segona categoria pagaven 25 duros i els de la tercera 18 duros.


Entrada del manicomi

El manicomi de Nova Betlem va funcionar fins a l’any 1942, quan l’edifici va esdevenir la Seu del Tribunal Tutelar de Menors. Anys després, les monges del Bon Pastor van construir una església circular. La Caixa va adquirir els terrenys l’any 1987, fent servir l’església per sala d’exposicions. Però el 24 de maig de 1998, tot el conjunt va començar a enderrocar-se, fins que l’any 2004 es va inaugurar en aquests terrenys i en els de l’antic Asil de l’Empar de Santa Llúcia l’actual CosmoCaixa.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’antic asil per a nenes cegues l’Empar de Santa Llúcia, l’espai de l’actual CosmoCaixa

També va ser un antic manicomi, un edifici tutelar de menors i un convent
spot_img

Ressenya: “Morir con plantas medicinales”

De la poeta, pintora i cineasta iraniana Atieh Attarzadeh, és la seva primera novel·la que es va convertir en un fenomen de popularitat al seu país, on va arribar a vendre quaranta edicions i ser una de les obres més destacades de la literatura persa contemporània

El Centre Cívic de Vallvidrera, en risc de desaparèixer per l’ampliació de la Biblioteca: què està passant?

Tant l'Associació Veïnal com els usuaris del Vázquez Montalbán s'oposen al projecte i denuncien "opacitat" per part de la Biblioteca i l'Ajuntament

Collboni i ERC pacten quasi 2 milions per invertir a Sarrià-Sant Gervasi: aquests són els projectes

Els republicans acorden amb el PSC la construcció de dos carrils bici, l’execució del projecte dels Jardins d’Oriol Martorell, la pacificació d’Escipió i plans de mobilitat i millora de l’espai públic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]