10.5 C
Sant Gervasi
| Dijous 22 d'abril de 2021 |

El manicomi de Nova Betlem 

La seva metodologia va suposar una revolució en el tractament i dignificació de les malalties mentals

Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

Història

Roser Díaz

Situat darrere de l’antic Asil de Santa Llúcia, ocupant el que avui seria la plaça de la Ciència del CosmoCaixa i els terrenys de la Universitat Ramon Llull, s’ubicava el manicomi de Nova Betlem; el nom fa referència al Bethlem Royal Hospital, de Londres. Va ser fundat inicialment al carrer Torrent de l’Olla cantonada Travessera de Dalt, a Gràcia, en els terrenys de la família Maignon, l’any 1858. Però molt aviat va quedar petit, i per ampliar-lo el doctor Joan Giné i Partagàs, reconegut frenòpata, va comprar uns terrenys a la família Craywinkel, que pertanyien a la finca del Frare Negre. El mestre d’obres va ser J. Xirò. Era l’any 1873. L’edifici es va construir amb la idea d’aïllar l’espai del món exterior, i es va envoltar d’una tanca de 2 metres d’altura que el 1885 s’aixecaria fins als 3 metres. La propietària de la institució era la Societat Mas i Companyia. L’edifici tenia un cos central ocupat per l’administració i dues ales. A la dreta la sala de convalescència dels homes, a l’esquerra la de les dones. L’any 1888, en l’Exposició Universal de Barcelona, Nova Betlem va rebre la Medalla d’Or.


Joan Giné i Partagàs destaca com a figura principal en els primers anys de la institució. Era catedràtic de la Universitat de Barcelona, i la seva metodologia va suposar una revolució en el tractament i dignificació de les malalties mentals (frenopatia). L’any 1881 va fundar la primera revista sobre el tema. Era un quadern de 40 planes de mig foli amb il·lustracions. Es va publicar durant quatre anys, fins el 1885; el 1911 el seu fill la va reeditar la revista durant un any. De les històries clíniques publicades, podem concloure que el nombre d’homes ingressats era el doble que el de dones, i la majoria dels homes eren solters o vidus. Els diagnòstics d’ingrés eren de melangia, mania, epilèpsia, bogeria, deliris de grandesa, demència agitada (tremolors) i paràlisis progressives. Els frenòpates que treballaven en aquesta institució van formar el nucli de la psiquiatria catalana.

Tractament psiquiàtrics

S’aplicaven dos tipus de tractament. Amb fàrmacs, els més utilitzats, el bromur de potassi i els hidrats de clor; o bé mesures físiques com banys amb aigua molt calenta i un raig gelat al cap, o aplicacions de substàncies molt irritatives que activaven la circulació de la sang (moltes malalties mentals s’atribuïen a problemes circulatoris), dutxa escocesa o electroteràpia. Per guarir el que ara diríem síndrome depressiva, utilitzaven opi, que primer injectaven en poca quantitat i després l’anaven incrementant. També s’utilitzava la camisa de força. Els interns tenien tres categories. Els costos mensuals els anys 20 eren: classe de luxe amb dret a criat, 36 duros l’estança, més 12 duros pel criat. Els de segona categoria pagaven 25 duros i els de la tercera 18 duros.


Entrada del manicomi

El manicomi de Nova Betlem va funcionar fins a l’any 1942, quan l’edifici va esdevenir la Seu del Tribunal Tutelar de Menors. Anys després, les monges del Bon Pastor van construir una església circular. La Caixa va adquirir els terrenys l’any 1987, fent servir l’església per sala d’exposicions. Però el 24 de maig de 1998, tot el conjunt va començar a enderrocar-se, fins que l’any 2004 es va inaugurar en aquests terrenys i en els de l’antic Asil de l’Empar de Santa Llúcia l’actual CosmoCaixa.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.