10.2 C
Sant Gervasi
| Dimarts 09 de març de 2021 |

L’antic asil per a nenes cegues l’Empar de Santa Llúcia, l’espai de l’actual CosmoCaixa

També va ser un antic manicomi, un edifici tutelar de menors i un convent

Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

Història

Roser Díaz

Al carrer d’Isaac Newton hi ha les instal·lacions del CosmoCaixa. Però no sempre han estat un museu emblemàtic. Fins als anys 80, els terrenys que actualment ocupa albergaven un asil per a nenes cegues, l’Empar de Santa Llúcia, i un antic manicomi que va passar a ser edifici tutelar de menors i convent. Els terrenys d’ambdues edificacions estan avui en dia ocupats pel CosmoCaixa.

Avui parlem de l’Empar de Santa Llúcia. Quan entrem a l’edifici del CosmoCaixa, tots tenim clar que estem dins d’una construcció modernista. Potser s’assembla més a una antiga fàbrica, però la veritat és que es va construir com a edifici social dedicat a hostejar nenes cegues, però inicialment l’asil tenia una altra ubicació. El primer Empar de Santa Llucià se situava al costat de l’antic Hotel Casanova, en uns terrenys que hi havia a prop de l’Hospital de Sant Pau. Va ser inaugurat i beneït pel bisbe un 16 de març de l’any 1891. Però eren els anys de la urbanització de l’actual avinguda del Tibidabo, i va ser gràcies a la donació d’uns terrenys per part del doctor Andreu que l’Asil de Santa Llucià es va traslladar a un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Josep Domènec i Estapà.

Vista general de l’Empar de Santa Llúcia, el 1905. © Fons documental de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)

Era l’any 1904. Domènec i Estapà havia estat l’últim arquitecte municipal de Sant Andreu del Palomar, fins a l’any 1897, quan Sant Andreu es va annexionar a Barcelona. Va resultar ser un arquitecte modernista molt crític. Però en l’edifici de l’Empar de Santa Llúcia va desenvolupar recursos de l’art modernista més pur, com l’ús del maó vist o la composició de la galeria meridional amb una sèrie d’arcs correguts i coronaments. La construcció inicialment tenia tres plantes. Un soterrani, on hi havia la cuina i els menjadors; la planta baixa i primera, on hi havia els dormitoris i la galeria; i unes golfes, que acollien les cel·les de les monges. L’aparença final encara és la d’un edifici a mig camí entre el modernisme i l’art mudèjar, a causa de l’ús del maó i de les rajoles. 

Domènec i Estapà també va ser l’autor d’altres construccions emblemàtiques de Barcelona, com l’edifici de la Catalana de Gas o el de l’estació de Magoria. També va dirigir una part de les obres de l’Hospital Clínic.

Inauguració del nou asil, el 1904. A la dreta, l’arquitecte José Domènech i Estapà © Arxiu municipal del Districte de Sarrià – Sant Gervasi

L’asil de cegues de l’Empar de Santa Llúcia es va finançar amb donacions públiques i amb especulacions immobiliàries, resultants de la compra i venda de cases a la rambla de Catalunya, o amb incursions amb negocis, com la participació en el cinema Napoleó, situat a l’actual edifici del frontó a la rambla de Santa Mònica (any 1909).

El 9 de juny de 1908, es va convocar un aplec al Parc Güell per recollir diners per l’asil, acte presidit pels membres de la família reial. Als anys 20 van crear un Orfeó femení propi, l’Orfeó de les ceguetes de Santa Llúcia, que recaptava diners amb la seva activitat. Va ser el primer Orfeó femení de Barcelona. 

Aplec al Parc Güell amb exhibició de cotxes, en benefici de l’Asil, el 1908. © Fons documental de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)

Els anys 1979-1980, l’asil va tancar. Els seus terrenys van ser adquirits per La Caixa. L’edifici es va remodelar i ampliar amb els projectes dels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria. Va canviar d’ús i es destinà al Museu de la Ciència de la Fundació La Caixa. Però hauríem d’esperar a una segona reforma perquè l’any 2004 s’inaugurés el CosmoCaixa tal com ara el veiem. Per a això s’haurien d’annexionar encara els terrenys d’un segon edifici, el del Manicomi de la Nova Betlem.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.