Publicitat

El marc legal per a les energies renovables

En els darrers anys, països menys assolellats com Alemanya, Regne Unit i França han instal·lat més capacitat de generació que Espanya. Com és això?

Publicat el 19.7.2019 8:00

Opinió

Albert Llobet

La Península Ibèrica és una de les zones del continent europeu amb més potencial per produir energia solar fotovoltaica (FV). Tot i això, en els darrers anys, països menys assolellats com Alemanya, Regne Unit i França han instal·lat més capacitat de generació que Espanya. Com és això?

La implantació de les energies renovables depèn molt del marc legal i de la seva estabilitat. Així, mentre al món s’anaven introduint polítiques de llarg termini enfocades a augmentar la potència d’energia solar instal·lada, a Espanya s’hi posaven obstacles. Els més importants, els canvis amb caràcter retroactiu de la retribució de l’electricitat vessada a la xarxa en temps de Rodríguez Zapatero, i l’anomenat impost al sol introduït pel govern de Rajoy. Aquestes mesures van fer que invertir en generació renovable fos poc rendible i arriscat. La conseqüència fou una aturada generalitzada en la instal·lació de centrals de generació renovable que encara dura.

Publicitat

A més, a Espanya són majoria els grans parcs solars en espais no urbanitzats. Altres països com Alemanya, Itàlia o Holanda tenen una major proporció d’instal·lacions als sostres d’edificis residencials, comercials o industrials. Amb aquestes petites instal·lacions es genera electricitat renovable per consumir al mateix edifici o a edificis propers; el que es defineix com a autoconsum. Un sistema elèctric amb aquestes característiques permet més eficiència, un abaratiment de l’energia elèctrica, més els beneficis i més llocs de feina. De fet, es considera una eina necessària per a la transició a una economia lliure de combustibles fòssils.

La bona notícia és que, amb el nou govern, el marc legislatiu és molt més favorable i posa les bases per accelerar el desenvolupament d’instal·lacions per a l’autoconsum d’energia renovable.

En concret, els Real Decreto-ley 15/2018 del 5 d’octubre i 244/2019 del 5 d’abril han eliminat l’impost al sol i definit les tipologies d’autoconsum, la compensació econòmica per l’energia sobrant abocada a la xarxa i els tràmits necessaris per autoritzar una instal·lació d’autoconsum. A destacar especialment:

• La figura de l’autoconsum col·lectiu. És essencial per poder desenvolupar l’autoconsum urbà, a polígons industrials i en comunitats d’autoconsum local. Amb aquesta figura, grups de consumidors poden repartir-se l’energia generada al mateix edifici o en una instal·lació pròxima.

• La compensació per energia abocada a la xarxa. Amb instal·lacions ben dimensionades, la part de la factura elèctrica associada al consum d’energia es pot reduir significativament, de manera que la inversió queda justificada.

• La diferenciació entre generador i consumidor, que permet models de propietat innovadors.

• Els tràmits per autoritzar ‘instal·lacions de potència fins a 100kW (uns 20 pisos) se simplifiquen.

Aquesta legislació estatal, combinada amb ajudes locals com les de Barcelona Energia, i la baixada del cost dels panells solars, ajudaran a desenvolupar l’autoconsum d’energia solar FV.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"
spot_img

Martí Galbis i Alonso-Cuevillas, dos veïns de Sarrià – Sant Gervasi que aspiren a ser l’alcaldable de Junts a Barcelona

Els dos candidats -un proper a Trias i l'altre a Puigdemont- competiran a les primàries del partit, on es decidirà el cap de llista per a les eleccions municipals del 2027

El malestar per les macroobres al districte copsa el plenari a un any de les eleccions

Maria Eugènia Gay afirma que les actuacions "ara són un inconvenient, però amb perspectiva de futur són un benefici i una riquesa"

Lluís Amat i la Fundació TEAS rebran la Medalla d’Honor de Barcelona

El Consell Plenari acorda distingir una trajectòria de compromís amb el barri i més de mig segle de treball per la inclusió social a través de l’art i el suport comunitari

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí