Turó Parc: històries

Albert Anglès-Minguell

El mercat de Galvany pertany a l’època brillant de les estructures de ferro dins el modernisme català i és considerat com un monument artístic, presenta unes voltes amb grans finestrals de vitralls policromats i un tancament perimetral d’obra vista. L’edifici central està format per quatre grans naus que conflueixen en la nau central de forma hexagonal. Aquesta obra emblemàtica modernista de ferro forjat que vertebra el barri del mateix nom, té una historia interessant a la qual val pena dedicar breument unes línies.

Destinat ja com a mercat improvisat a l’aire lliure a mitjans del segle XIX, quan es començava a esbossar l’inici d’aquest barri, no va ser fins a l’any 1868 que el terratinent Josep Castelló Galvany va cedir de manera oficial i altruista part dels seus terrenys a l’Ajuntament de Sant Gervasi dins del pla d’urbanització de la zona, amb la condició que es construís un mercat cobert a la plaça amb el cognom de la seva mare. Malgrat aquesta cessió, van passar trenta-sis anys fins que no es van començar a edificar els primers murs el 1904. Can Galvany era un mas antic construït a l’inici del segle XVIII, al costat del torrent de Galvany, d’estil neoclàssic i propietat de la família Galvany des de finals d’aquest segle, que es va emparentar per casament, amb la nissaga Castelló de terratinents sarrianencs.

La construcció del mercat

El desembre de 1904, es plantejà l’aprovació dels pressupostos per acabar les obres de tancament del mercat, encara que no va ser fins a l’octubre de 1906 que la Comissió extraordinària de Reformes, Obres i Tresoreria encarregà a Pere Falques, cap de l’oficina d’Urbanització i Obres, el plec de condicions i el pressupost per a la construcció del mercat de Galvany i Sant Gervasi. Aquest arquitecte modernista ja havia dut a terme obres prou notables a Barcelona, com les reformes de la plaça Catalunya, el Liceu, la Boqueria, el parc de la Ciutadella o el recinte de l’Exposició Universal de 1888.

Es van fer fins a quatre subhastes diferents entre 1906 i 1914 per a l’adjudicació de les obres del mercat, i en va sortir sempre l’opció més barata. El contractista Francisco Marimón va sortir a les tres últimes. Durant el període entre 1915 i 1925, la construcció del mercat es va aturar i va ser utilitzat o sol·licitat per a diverses ocupacions: allotjament militar, exposicions i fires, balls i festes benèfiques o per festes del barri. La seva coberta encara no estava ni enllestida. Pere Falquès també va comptar amb l’arquitecte Antoni de la Falguera per al projecte inicial i signaren conjuntament diversos cops, sobretot després de la mort del primer, el 1916.

El juliol de 1925, es presentà un nou projecte d’obres per tal de concloure definitivament el mercat per 556.000 ptes. S’esmenta en molts documents, la importància del projecte pel barri i el fet que no suposa cap cost addicional per l’Ajuntament, donat el traspàs de consignació de 800.000 ptes. invertides des del mercat del Porvenir, el Ninot.

La subhasta definitiva per a les obres de conclusió del Mercat de Galvany va ser acordada de manera definitiva per la Comissió Municipal Permanent el setembre de 1925. La data de la subhasta va ser el 19 d’octubre de 1925 a les Cases Consistorials i s’hi van presentar catorze plecs, pressupostos o postors, amb proposicions que anaven d’entre les 417.000 a les 556.000 ptes., i es va adjudicar finalment a Antoni Aleix, que va presentar la proposta més barata de totes.

Durant aquest any es van continuar les obres i consta la pretesta d’un grup de veïns del barri a l’alcalde de Barcelona, el novembre de 1926 per tal que s’agilitzessin les obres de conclusió, atès els intents fracassats d’inaugurar el mercat en diferents dates anteriors.

La inauguració del mercat

Inauguració del Mercat del Galvany. Fotografia cedida per Joan Campos Sierra, paradista del Mercat Galvany
Inauguració del Mercat del Galvany. Fotografia cedida per Joan Campos Sierra, paradista del Mercat Galvany

La inauguració oficial del mercat va ser el dissabte 26 de febrer de 1927, un cop adjudicades ja les gairebé tres-centes parades del mercat un mes abans. Apart de la presència de l’alcalde Baró de Viver i d’altres autoritats, l’afluència de públic va ser notable en el mercat ben ornamentat i es començà amb la benedicció per part del bisbe mallorquí Josep Miralles a les 12 h, seguit per una visita a l’interior, amenitzada per la música d’una banda militar i un aperitiu. Al dia següent, diumenge, es va obrir el mercat mig dia, amb una gran afluència, entre compradors i curiosos. Van passar alguns mesos fins que el mercat va ser enllestit del tot. A mitjans de 1928 es va instal·lar el fanal rellotge de disseny del centre.

Durant la Guerra Civil el mercat va ressentir-se una mica, encara que no consta que es tanqués mai. Posteriorment va recobrar el seu dinamisme a partir dels anys cinquanta, sobretot amb les diferents reformes que va patir.  Tot i així, actualment segueix sent molt semblant de com era en la inauguració i es planteja la possibilitat de fer-ne una restauració, com defensa l’Associació de Concessionaris, o una remodelació a fons, com voldria l’Ajuntament.

 

Albert Anglès-Minguell es especialista en la història del Galvany

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here