Cuina i Nutrició
Marta Castells
El mill (Panicum miliaceum) és una planta de la família de les gramínies. És originària de l’Índia però molt cultivada a la Xina i a l’Àfrica occidental, on forma part de la dieta bàsica. En d’altres llocs només s’aprofita per a l’alimentació animal, però, igual que el fajol, s’ha revifat el consum en dietètica ja que és un cereal sense gluten.
Resisteix molt bé la secada i la calor extrema i necessita poca aigua per créixer, per aquesta raó i les seves múltiples propietats nutricionals es creu que serà un dels cereals bàsics per alimentar la població mundial en el futur.
El mill no gaudeix de la popularitat del blat (molt més conegut en forma de pa o pasta) perquè es desconeixen les seves propietats i els seus usos en la cuina però abans de l’arribada de la patata i el blat de moro era un dels cereals més consumits a Europa, i a l’Àfrica se segueix consumint habitualment. És un dels aliments més antics que ha consumit la humanitat.
És un cereal molt energetitzant i remineralitzant. Conté un 15% de proteïna, a més de lecitina i fibra. És ric en fòsfor, ferro i vitamina A, E i vitamines del grup B i això el converteix en el cereal ideal contra la fatiga intel·lectual, la depressió nerviosa, l’astènia i l’anèmia ferropènica.
És el millor cereal per quan hi ha problemes estomacals o per quan hi ha poca força digestiva, equilibra el sistema nerviós, tonifica la melsa i reforça els ronyons. Combat la flaccidesa i gràcies a la seva riquesa amb silici es recomana per enfortir els cabells, els ossos, les ungles i les dents. És molt terapèutic en cassos de càndides (té propietats antifungicides), diarrea (prèviament torrat abans de coure’l), vòmits (en forma de crema) i diabetis.
Si teniu problemes digestius (indigestió, panxa inflada, diarrea, restrenyiment…) el mill és el cereal ideal per alleujar tots aquests símptomes, consumiu-lo 3 o 4 vegades a la setmana i en notareu ràpidament els efectes.
A la cuina
El mill és molt fàcil de coure ja que té una closca tova. A la cuina és molt versàtil; se’n poden fer croquetes, hamburgueses, una crema per esmorzar o incloure’l a una sopa.
La cocció base del mill és molt senzilla; primer cal rentar-lo bé i escórre’l per treure’n les impureses. Coeu-lo amb 3 parts d’aigua (per una de mill), feu-lo bullir, escumeu-ho, saleu-ho abaixeu el foc al mínim i tapeu-ho. Deixeu que bulli 25 o 30 minuts i transcorregut aquest temps veureu que haurà absorbit tota l’aigua. Espereu 10 minuts abans de destapar-lo. També hi podeu afegir verdures d’arrel o ceba, coliflor…
Si voleu fer-ne una crema per esmorzar afegiu-hi més aigua (1 de mill per 5 d’aigua). Si el voleu més sec feu una tassa de mill per 2 i mitja d’aigua. També el podeu torrar (un cop estovat amb aigua) en una paella sense oli i remenant-lo constantment durant uns minuts, després passeu a coure’l. Si el deixeu en remull unes hores reduireu el temps de cocció i el fareu encara més digestiu.
Com que els sabor del mill és suau, dolç i amantegat, va bé amb ingredients de sabors intensos com el tamari, el curri, les algues…
