Publicitat

La ceba, una de les hortalisses més sanes

És una de les hortalisses més antigues d'occident i serveix per reduir el colesterol

spot_img

Publicat el 28.5.2023 6:30

Cuina i nutrició

Fra Valentí Serra de Manresa

La ceba (llat., Allium cepa; cast., cebolla) és una de les hortalisses més sanitoses i de més antiga tradició a Occident. Juntament amb l’all, vingué de l’Àsia Central i ja fou conreada pels hortolans egipcis, grecs i romans. La ceba, des de molt antic, és un ingredient essencial de nombroses receptes de cuina i, alhora, gaudeix de notables virtuts terapèutiques. Aquesta hortalissa, de gust picant, té un lloc eminent en la medicina popular, car s’ha mostrat eficaç per a combatre els estats gripals i la bronquitis. També s’usa com a remei hipotensor, com a antidiabètic i, també, contra la gota i les afeccions gripals. Actualment, s’investiga la capacitat estimuladora del suc de ceba en l’activitat digestiva del budell.

Publicitat

A propòsit de la ingesta habitual de ceba, estudis recents han posat en relleu que ajuda a reduir els nivells de colesterol i, àdhuc, elimina també la urea. L’any 1555, el famós metge imperial i pontifici D. Andrés de Laguna (†1560), escriví sobre els pros i contres de les cebes ja que “todas son corrosivas y engendran ventosidades, dan ganas de comer, adelgazan los gruesos humores, inducen sed y mundifican y ablandan el vientre. Mondadas y bañadas con aceite y puestas en forma de cala, son útiles para abrir el camino a cualquier género de evacuación, y especialmente a aquella que se suele hacer por las almorranas. Su zumo aplicado con miel  sirve contra la flaqueza de la vista” (Acerca de la materia medicinal, II, 140). En aquest mateix sentit, l’any 1751 fra Jacint de Sarrià escriví sobre aquestes virtuts guaridores de la ceba que: “Lo such aplicat ab mel és bo contra la flaquesa de la vista, y la aigua que ix de ellas fa tornar los cabells en aquells que los caygueran per causa de la tiña, prô menjadas ab abundància engendren [h]umors dolents y donan mal de cap” (BHC, De algunas herbas, f. 146).

Publicitat

En la tradició hortícola dels caputxins, i a propòsit del conreu de la ceba, els frares escriviren que les cebes no s’han de plantar massa fondes, i que necessiten una terra ben adobada: “La ceba desitja terra ben femada y grassa, y si se sembran ab fems de gallina, millor” (BHC. Lo jardiner hortolá, V-1).  A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre les nombroses propietats del pèsol.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La murtra, un bon substitutiu del llorer a la cuina i una planta per a infusions

La infusió de fulles i baies de la murtra és de gran utilitat per a estovar la tos i, també, per a combatre les infeccions bucals

De suplements, plantes i espècies en l’embaràs

Els consells nutricionals de la dietista Anna Vilarrasa

Propietats dels anacards

Entre d'altres, mantenen el sistema immunitari saludable i enforteixen els ossos

Llobarro al forn

Un peix senzill i ràpid de fer que sempre proporciona resultats espectaculars
spot_img

L’estiu: sol, platja i poc voluntariat

Amb l’arribada de les vacances, el nombre de voluntaris a Assís, que atén persones sense llar, disminueix dràsticament: calen mans per servir esmorzars, regular l’accés a les dutxes o proporcionar roba neta. Com és una jornada al centre de dia? Com pots participar?

Sant Joan 2025 a Sarrià-Sant Gervasi: consulta el programa

El Farró, Sarrià i el Rectoret organitzen sopars, concerts i fogueres per a la nit més curta de l'any

El PSC fa balanç a Sarrià en l’equador del mandat

Els de Jaume Collboni reivindiquen l’èxit del topall del lloguer i treuen pit de les inversions recentment anunciades pel districte en un acte amb militància i presidit per Maria Eugènia Gay

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]