Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Cultura
Miquel Rodrigo Ubach
Fa més de 40 anys que el Monestir de Valldonzella, construït al segle XIII al bell mig de Collserola, es degrada davant de la mirada de les administracions públiques i de l’Ajuntament de Barcelona, que n’és propietari. Davant d’aquesta inacció, els veïns de Vallvidrera fa més de dues dècades que reclamen al consistori que se n’ocupi.
Va ser fa dos anys, però, que set entitats de Barcelona, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat van imposar-se la recuperació del monestir com a prioritat. Són l’Ateneu Santfeliuenc, l’Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu, Arrels Locals, l’Agrupació Excursionista Sant Llorenç, el Centre d’Estudis Santjustencs, la Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc i l’associació Som Collserola. Ara, sembla que les coses es tornen a moure.
El passat 16 de juny, es van trobar amb Maria Àngels Cornellà, l’abadessa del nou monestir de Santa Maria de Valldonzella, al carrer del Císter, i el dia 18 amb el síndic de greuges, David Bondia. A més, el 23 de juny tenien prevista una reunió amb la regidora del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Maria Eugènia Gay, que la va posposar un primer cop. El divendres 10 era la segona data fixada, però dijous passat el districte va tornar-la a ajornar i ara està prevista per al 28 de juliol. Des de Som Collserola es queixen d’una legislatura «inútil per al districte i la ciutadania» i ja han fet arribar aquesta «falta de respecte» al síndic de greuges.
L’objectiu de les trobades dels representants veïnals és el de conscienciar sobre l’estat del monestir i demanar-ne la protecció, demandes que fan extensives als partits de l’oposició. Aquest dijous, al plenari, ERC presenta un plec en aquest sentit.
Per a les entitats, és important aprofitar que aquest 2026 Barcelona té la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura per assenyalar la deixadesa de l’Ajuntament amb el monestir romànic, considerat Bé Cultural d’Interès Local. Per això, el març passat van adreçar un escrit de queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, així com una instància a la regidoria de Sarrià-Sant Gervasi perquè actuï per preservar l’edifici.
El que ha motivat la represa de la lluita és la falta de resposta de l’Ajuntament després que el maig de 2024 les mateixes entitats presentessin la primera instància a la regidoria de Sarrià-Sant Gervasi, que continua sense resposta. «No ens van contestar res, ni ho tindrem en compte. Absolutament res», es queixa Salva Ferran, de Som Collserola. I adverteix de la necessitat de perseverar-ho: «El temps ens juga molt en contra, el procés de deteriorament [del monestir] és gairebé irreversible». El Jardí ha contactat l’Ajuntament de Barcelona en diverses ocasions però de moment no ha rebut cap resposta.
Projecte d’actuacions urgents
El mateix 2024, l’Oficina Tècnica de Collserola els va informar que el desembre de 2023 havia licitat un “projecte de les actuacions urgents de consolidació, conservació i protecció dels elements constructius existents a la Torre de Santa Margarida de Valdonzella” per un import de 12.000 euros. Aquest 2026, però, encara no hi ha cap partida pressupostària destinada a executar el projecte.
Tenen com a base un projecte de poc pressupost elaborat per Joan Albert Adell, arquitecte especialitzat en el romànic, per conservar el que queda del monestir. El pas següent seria la restauració per tal que torni a tenir un ús. En aquest sentit, les entitats han apuntat que es podrien aplicar projectes com l’Alimentem Collserola, destinat a produir aliments de proximitat al Parc Natural.
Pel que fa a pròxims passos en cas que l’Ajuntament no doni una resposta positiva a les reclamacions de les entitats, les plataformes contemplen una denúncia contra el consistori davant de la Fiscalia: «L’Ajuntament és propietari d’aquest monestir, i la llei de patrimoni l’obliga a mantenir-lo i preservar-lo. És un bé de tots», apunten.
Un monestir del segle XIII
La construcció del monestir de Valldonzella data del 1237, i tot i que les monges cistercenques es van traslladar al cap de poc a Barcelona, la capella va ser lloc de culte fins a mitjans del segle XIX, època en què va començar a patir problemes estructurals.
No va ser fins als anys 80 del segle passat, però, que la Corporació Metropolitana de Barcelona va expropiar el monestir amb el projecte de rehabilitar-lo, una iniciativa que es va abandonar el 1987 després que es dissolgués de la Corporació. El 2003, l’Ajuntament de Barcelona va tornar a expropiar l’edifici, tot i que no hi ha fet cap actuació des de llavors.
