La Mirada Política
Roger Rosich
Ja tenim nou president de la Generalitat. L’advocat, editor i activista polític i cultural Quim Torra és ja el 131è president de Catalunya. Un president lletraferit de valors republicans. Un president representant insigne de la societat civil que ha empès l’independentisme fins avui, d’11 de setembre en 11 de setembre, de consultes a l’1 d’octubre, d’estelades i llacets grocs, i amb tant més.
És el successor, i alhora regent, després del massa llarg període de buidor i saqueig de l’abús de l’Article 155 de la Constitució. Ara comptarem amb dos presidents: un de ben legítim exiliat, que podrà seguir amb la seva bona tasca de difusió internacional, i un altre “interior”, per gestionar el país i fer política nacional. Finalment tenim el seu nom i tindrem temps de parlar d’ell i de la tasca del seu govern. Aquest hivern ha plogut molt, però, ja ho sabem: més que plourà…
Durant uns quants dies algunes veus de l’opinió pública es van posar les mans al cap, escandalitzats, del ball de noms sobre qui seria el possible successor de Puigdemont, que si l’un que si l’altre… No hauria de ser motiu d’escàndol.
No cal aquesta mena de puritanisme, aquesta mena de no-sé-ben-bé-què, de preocupació pel ball de noms del possible nou president de la Generalitat. No és veritat que això no passi enlloc del món. Que llegeixin les pàgines de política internacional dels diaris… Que llegeixin què ha passat a Itàlia aquestes darreres setmanes i què hi passa cada cop que es forma govern… Els mitjans italians fan servir fins i tot l’expressió “totonomi”, que ve d’un concepte com de loteria. Nom rere nom de possibles presidents, ministres, el que sigui… Que llegeixin què passa quan un president de la República Francesa ha d’escollir un primer ministre. O les baralles internes del Partit Conservador al Regne Unit per ser el cap de l’executiu… I seguiria… Som diferents i més purs aquí?…
I ho escriu un essencialista ferm del respecte a les institucions. Però per favor… no passa res: és totalment normal. Ha costat i es podia haver fet molt diferent; millor segurament, sí; però no passa res.
Acabo. No sabem encara gran cosa de què ens depara aquesta dotzena legislatura. El pla de xoc per recuperar la integritat autonòmica de Catalunya ja serà un repte. Cal extreure l’esperit de l’Article 155 de les entranyes de les nostres institucions. Hem de recuperar la nostra autonomia real i la nostra capacitat de gestió del país. I a partir d’aquí, i agafant forces, esmorzant fort i treballant més, seguir fent passos cap als nostres objectius nacionals, que no hauran defallit en aquests mesos passats. Seguim.
Roger Rosich és analista polític
