La mirada jove
Movi de Sarrià
Ara que tornem de vacances i que molts hem aprofitat per anar a visitar altres països i terres llunyanes, un pot molt fàcilment pensar que el món és una font inesgotable d’experiències fantàstiques i irrepetibles. Que el món és etern, infinit, vast, un espai on pobles i gent de tots tipus poden conviure en pau i harmonia. Tret que hàgim decidit anar a passar els dies a fer de turista, les vacances ho fan això, ens fan ser més positius.
Tot i això, però, la Terra no ho és pas d’infinita, de fet és limitada, no només en superfície, massa i volum (com seria d’esperar d’una roca ben hidratada que es mou per l’espai) sinó que també en energia i recursos. Això és un fet que sabem des de fa segles però que hem decidit com a societat obviar per a preservar les conveniències. A més, mai havia estat tan fàcil fer-ho, hi ha tants problemes al nostre voltant que els mitjans ja no parlen mai d’aquells problemes que no parlin de l’avui o del demà. Les qüestions de llarg termini no hi tenen cabuda al circ mediàtic. I a més la nostra capacitat d’atenció cada dia més limitada s’assegura de protegir la nostra consciència de problemes sense solució immediata.
No obstant això, desafiant el concepte de societat ovinitzada, apareixen a Barcelona diferents grups de joves compromeses que decideixen combatre el contentament general i l’autoindulgència col·lectiva en un tema molt concret: el malbaratament d’aliments.
Si, els aliments com la carn o les verdures són un recurs tant o més important que la benzina que alimenta els nostres cotxes o l’electricitat que alimenta les nostres cases (de fet es pot viure sense cotxe però no sense menjar). Sembla impossible que en un món d’escassetat i recursos limitats ens trobem que el problema principal és que aquest menjar es llenci, que no s’aprofiti, sembla l’argument d’una pel·lícula de ciència-ficció absurda, paradoxa digna de Terry Pratchett.
Veient l’absurditat de la situació, grups de joves s’organitzen per a recollir tots aquests aliments que sobren i que tant comerços com, sobretot, fàbriques llencen a les escombraries sense gaires miraments. L’objectiu és donar-los un ús i consumir-los abans que, per exemple, un tall de carn hagi passat pel seu cicle de vida sencer per acabar en una escombraria (no només és indigne el tracte que tenen els animals utilitzats per al consum humà en vida, sinó que les seves morts són en va (una vergonya amb totes les de la llei).
Aquest any passat, l’esplai Movi de Sarrià vàrem organitzar un dinar popular gratuït amb aliments reaprofitats, en col·laboració amb entitats del barri com la Xas (Xarxa d’Aliments de Sarrià) que es dediquen justament a això, i podem afirmar que la seva és una gran iniciativa que es mereix tota l’atenció i col·laboració per part dels veïns. Si bé és cert que el nostre entorn està ple d’injustícies, també és cert que assenyalar-les amb el dit no ens ajudarà en res si no és que fem alguna cosa al respecte. Creiem fermament que cal aprofitar aquestes iniciatives que es creen de manera popular per a canviar i transformar allò que no ens agrada.
