Edificis
Jaume de Oleza
El Palau dels Marquesos de Sentmenat està situat al passatge de Santa Eulàlia número 25, en una gran parcel·la entre els carrers Can Caralleu i del Desert. Aquest edifici de planta rectangular i estructura compacta té l’origen en una antiga masia construïda a la fi del segle XIV, de nom Mas Teixidó, que anys més tard els marquesos de Sentmenat van adquirir, cap al segle XVII. Una família aristocràtica catalana que, amb l’ajuda del mestre d’obres Andreu Bosch, van reconvertir aquesta antiga masia en un palauet com a residència familiar.
Aquesta finca posseeix uns magnífics jardins d’estil romàntic que conjuguen amb la simetria de l’edificació, en la més pura tradició dels cànons afrancesats importats dels jardins francesos de l’època. L’edifici està inscrit com a Bé d’Interès Local i forma part de l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya pel seu valor arquitectònic i dels seus jardins. La façana principal es caracteritza per la seva composició simètrica i per les dues torres situades a banda i banda, una estructura compositiva que li dona un aire senyorial. Les finestres estan disposades segons eixos verticals i horitzontals i estan emmarcades amb diversos relleus laboriosament treballats en pedra, que trenquen la planimetria de la façana.
Aquesta finca ha passat per diferents propietaris: la família Setmenat va llogar el 1960 la finca com a residència al cònsol de França, i el 1974 va ser venuda a la promotora Nuñez i Navarro per a anys més tard passar a ser propietat municipal.
La finca també ha sofert al llarg del temps diverses remodelacions, i el 1993, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, es va escometre l’última reforma efectuada pels arquitectes Miquel Espinet i Toni Ubach. Una remodelació que va adaptar l’antic palau a l’actual seu de l’Escola Eina de disseny i art. Un centre d’estudis adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta darrera reforma, destaca el mural interior pintat per Albert Ràfols Casamada, fundador d’aquesta escola, així com la substitució de les gàrgoles de la coberta per unes de ferro, obra de l’escultor Sergi Aguilar. En el jardí és de destacar, també, una sèrie d’escultures d’autor desconegut i un estany circular que centra i accentua la simetria de la finca. Un conjunt que és un exemple més de com l’arquitectura i tot canvia d’ús, mentre roman com un element patrimonial de la nostra ciutat.
Jaume de Oleza és arquitecte, www.cwork.cat
