22 C
Sant Gervasi
| Dijous 22 d'octubre de 2020 |

Maria Girona i Benet

Va ser cofundadora de l'Escola Elisava i Eina, després d'aprendre l’ofici de pintar al taller del seu oncle al carrer de Muntaner

Cultura

Manuel Castellet 

Si jo presentés Maria Girona com la muller d’Albert Ràfols-Casamada, potser molts lectors la reconeixerien exactament com la muller del pintor, escriptor, poeta i pedagog. I, efectivament, així va ser, 47 anys de matrimoni des del 1952, una llarga vida junts en què la pintura esdevingué mitjà de creixement, de complicitats i d’equilibris en la parella.

Però Maria Girona va tenir una vida i una personalitat pròpies, de les quals considero que val la pena parlar. Va néixer a Barcelona el 25 de març de 1921, va aprendre l’ofici de pintar al taller del seu oncle, Rafael Benet i Vancells, al carrer de Muntaner, a l’extrem sud-est del barri de Sant Gervasi, i a Tossa de Mar, on la família tenia casa. Uns inicis que va consolidar a l’Acadèmia Tàrrega, una escola de dibuix i pintura del carrer Plató, també a Sant Gervasi. Allà, va coincidir i conèixer qui seria el seu marit.

La Maria, l’Albert i altres artistes van formar el grup Els Vuit, i ella va començar la seva trajectòria professional amb una exposició col·lectiva del grup a la Sala Pictòria, a Barcelona, l’any 1946.

A finals dels anys 40, poc abans del casament amb Albert Ràfols, va iniciar una intensa activitat artística que la va dur durant cinc anys a França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra i va exposar a Barcelona, a Madrid i a París, al Museu d’Art Modern, en l’exposició “Fleurs et nature mortes. De caràcter observador, aprenia del seu entorn cultural, de les característiques històriques i de les seves experiències quotidianes. Els seus quadres cerquen la puresa i hi predomina el paisatge i els interiors i domina el color pla per damunt d’altres característiques, amb uns plantejaments plàstics que mostren la independència de l’artista.

La parella va anar a viure al quart segona del número 47 del carrer d’Escipió, al Putxet, novament a Sant Gervasi. Aquell edifici de cinc plantes es va convertir en un nucli d’art i cultura, ja que just a sota del seu pis s’hi van instal·lar el cosí de la Maria, Jordi Benet, i la seva muller, Mercè Domínguez, i al mateix replà que aquests, Jaume Sunyer, fill del pintor Joaquim Sunyer, i la seva muller Monique. Aquell nucli va durar gairebé 30 anys, fins que la Maria i l’Albert es van traslladar, primer, a una casa amb ascensor del mateix carrer Escipió i, després, a l’avinguda de la República Argentina.

Maria Girona fou cofundadora (l’any 1961) i professora de l’Escola Elisava, que impartia ensenyaments de disseny gràfic, disseny industrial i interiorisme. Fou creada en el marc de la Fundació Institució Cultural del CIC (també a Sant Gervasi), de la qual ella es va acabar separant, fins que l’any 1967, amb el seu marit i altres intel·lectuals, van crear l’escola Eina en una torre postmodernista de Sarrià. Predominaven a Eina les idees de la Bauhaus, en particular la Gestalttheorie (teoria de la forma), que es concretava en la desmaterialització de l’obra d’art i en la preponderància atorgada al concepte, més que no pas a l’objecte com a tal.

Compromesa amb Barcelona i amb Catalunya, l’any 1977 va rebre el Premi d’Arts Plàstiques de l’Ajuntament de Barcelona i l’any 1998 la Creu de Sant Jordi. L’any 2000 va donar a l’Institut d’Estudis Catalans l’oli sobre tela Flor blanca, que il·lustra aquesta nota biogràfica. Ens deixà a Barcelona el 8 de març de 2015, poc més de cinc anys després que el seu marit.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.