Nomenclàtor
Jesús Mestre
Entrar al passatge de Mulet és endinsar-se en un concepte de ciutat molt diferent del que vivim. El vial uneix el carrer Saragossa amb Vallirana i, com en el cas del passatge Sant Felip, queda delimitat per unes portes que es tanquen a la nit.
En aquesta zona del Farró, hi havia la finca de Can Regàs. L’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles va aprovar la urbanització el 1867, i l’any següent Antoni Mulet i Orfila comprà una peça de la propietat que donava als carrers Saragossa i Vallirana. Va obrir un passatge a la part central i va començar a construir una vintena de cases a l’anglesa, o sigui, amb un petit pati que donava al passatge. Va costar de vendre les cases a causa de la situació política del moment, la Revolució de Setembre de 1868. Així i tot, a poc a poc, Mulet aconseguí vendre o arrendar les cases.
Cada una de les cases ha tingut una història particular que en Pep Arisa ens explica detalladament en un extens i interessant article a Coses del Farró, núm. 7. Alguns edificis es van enderrocar i se n’han fet de nous, de veïns, com els 1 i 2, que donen al carrer Saragossa. Moltes cases han tingut reformes a fons, d’èpoques diverses, i algunes fins i tot llueixen un estil modernista i d’altres una arquitectura moderna. Segurament, la que conserva l’aspecte més originari és la número 13. Algunes han gaudit de vida social, com la número 14, on hi hagué abans de la Guerra la seu del Centre Autonomista Català de Sant Gervasi, o la 4, on des del 1970 hi ha la seu del Club Excursionista de Gràcia i de l’Agrupació Escolta Pere Rosselló.
El passatge de Mulet forma part del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona amb el grau de protecció de Bé d’Interès Urbanístic, que estableix una especial protecció dels patis davanters, les reixes originals i la tipologia dels edificis, així com limitacions en la volumetria i els sostres edificables i el manteniment d’algunes de les edificacions més singulars.
