Nomenclàtor
Jesús Mestre
Una de les obres públiques més ambicioses de la Diputació de Barcelona al segle XIX va ser la carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars de Tordera, passant per Granollers i Sant Celoni. Va ser una obra difícil, costosa i que es va fer al llarg de moltes dècades. Un dels punts més conflictius va ser la construcció del pont sobre el profund barranc de Riera Blanca, entre Pedralbes i Sarrià, que es va fer fins a principis del segle XX. El pont es va inaugurar el 1909.
El nou pont substituïa el camí tradicional entre Sarrià i Sant Gervasi, conegut com el camí Fondo, avui carrer Domínguez i Miralles, que travessava la riera Blanca per un gual més avall del pont, a l’altura de Can Ponsich. La nova carretera també va provocar l’enderroc de diverses cases de la plaça Major de Sarrià que impedien l’accés, cosa que va modificar l’estructura de la plaça. Un cop acabades les obres, es donà al nou vial el nom de passeig de la Reina Elisenda de Montcada, en record a la tercera muller del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i fundadora del monestir de Pedralbes.
Abans de fer-se les obres ja hi havia algunes grans torres en el seu trajecte, com la de casa Serra, on va viure Dorotea Chopitea, i passada la riera la casa d’Alexandra Pons Serra, construïda per Enric Sagnier i que allotja l’Institut Tècnic Eulàlia des del 1923. Aquesta casa es veu molt bé a la fotografia. En els anys següents es van construir més torres, com la de la família Godó, avui consolat dels Estats Units, o la de Rafael Patxot i Ferrer.
La fotografia, de cap al 1905, és un excepcional testimoni del nucli de Pedralbes. S’hi veu, l’entorn del monestir, un grapat de masies i de torres que s’enfilen per les faldes de Collserola, sota el cim de Sant Pere Màrtir. Avui el passeig de la reina Elisenda de Montcada manté el seu caràcter residencial, tot i que moltes torres allotgen serveis vinculats a l’educació i la salut, i en l’extrem més proper a la plaça Sarrià, amb el mercat, hi ha més vida comercial.
