Cultura
El Jardí
El pregó de la Festa Major de Sarrià d’enguany ha viscut diversos canvis. Inicialment, l’havien de protagonitzar Claret Papiol i Núria Solina. Papiol, però va morir el passat 23 de maig. Després l’havia de fer Solina sola, però circumstàncies personals ho van impedir. Va ser en aquest moment que va arribar l’encàrrec, per part dels organitzadors de la festivitat, a Anna Aguilar-Amat, poeta i assagista. A última hora el pregó el van acabar fent les entitats de cultura popular, que van treballar fent pinya per elaborar-lo. Es tracta dels Castellers de Sarrià, Colla de Diables Infantils de Sarrià, Colla de Diablesses i Diables, El Drac de Sarrià, Colla Gegantera de Sarrià, Tabalers de Sarrià, Tabalets de Sarrià i Trastok’ts Street Band. El reproduïm a continuació.
Pregó de la Festa Major de Sarrià 2025
Bon vespre, sarrianencs i sarrianenques. És un honor per nosaltres avui poder fer aquest pregó, donar el toc d’inici a la festa major. És un honor avui poder alçar la veu, fer-ho totes les colles de cultura popular juntes, i representar a les veïnes de la vila en aquestes festes. Les festes majors són moltes coses, són identitat, pertinença, tradició, són comerç al carrer, concerts, dinars populars, activitats infantils, són espais de trobada, comunitat i xarxa, però sobretot si són alguna cosa, són cultura popular, són castells, són gegants, són tabalers, són bèsties de foc, i són diablesses i diables. Sense la cultura popular, les festes majors perdrien la identitat de la vila i de la ciutat.
Avui volem aprofitar l’altaveu que se’ns ha donat, aprofitar-lo no només per desitjar-vos unes molt bones festes majors, sinó per reivindicar la importància de la cultura popular, de les colles, per explicar-vos qui som, som aquells i aquelles que donem vida als carrers: Geganters, tabalers, diablets, castellers, Drac, diablesses i diables, tabalets. Som infants, joves, famílies i grans, som els que intentem promoure, valors, educació, sentit de pertinença i comunitat, crear persones amb pensament crític, i sobretot, crear espais segurs per a tothom, i fer valdre el paper de la dona dins la cultura popular.
Les colles de Sarrià, som coherents: perquè les diablesses i diables som aquella colla que, no només portem forques i tabals, sinó que defensem el paper de la dona, recordant i inspirant-nos cada dia amb la Teia, l’última bruixa dels països catalans, i amb les diablesses; perquè els castellers sota les nostres camises de color vi, defensem amb orgull, que a la colla som més castelleres que castellers; perquè la Laieta i la Joana, l’Elisenda i la Roser, són les nostres gegantes que ens recorden que les dones podem ser tan grans com vulguem, i en definitiva, som coherents perquè portem reivindicació, portem història. Som colles de valors, de reivindicació feminista, som moltes, fortes i ben plantades, som faldilles, pantalons blancs, gegantes sense límits, som espurnes i som orgull.
Com dèiem, la cultura popular es basa en valors com el feminisme que cada dia reivindica que la vila de Sarrià, i la ciutat de Barcelona, és i serà feminista, i per això, avui, reivindiquem unes festes majors lliures de violència i agressions masclistes i LGTBI-fòbiques. Perquè si ens toquen a una, respondrem totes!
I parlant del foc que crema injustícies, no podríem fer aquest pregó que parla de valors sense condemnar el genocidi a Gaza, sense condemnar com l’estat sionista d’Israel, que defensa valors plens de mentides, no para d’assassinar a infants amb bombes, amb armes plenes de malícia, que mata a infants, joves i grans de fam. Un estat sionista que assassina esperances, que assassina somnis i que acaba amb els drets humans. Des d’aquí volem dir alt i clar, que visca Palestina lliure i que l’única pólvora que cremi sigui la dels diables, avui i sempre.
Uns valors que van des del feminisme, passant pel companyerisme i arribant a la identitat del país, la nostra llengua. Per això defensem una vila on puguem viure plenament en català, perquè si, la cultura popular és i serà en català, la nostra llengua, sovint menyspreada i oblidada, és una senya d’identitat, és un sentir de pertinença, és tot allò que ens uneix. Per molt que tribunals constitucionals, per moltes dretes extremes i extremes dretes que ens ho vulguin prohibir i retallar, o imposar el castellà com a llengua oficial i prioritària; des de la cultura popular, amb la senyera a la mà, defensarem el català. Ho farem amb cada espurna que cremi, amb cada cop de tabal, amb cada gegant que balli i amb cada enxaneta tocant el cel. Els valors que defensem van molt més enllà de simples paraules, des de la cultura popular demostrem cada dia que la identitat d’un poble és el que ens fa gran.
Però aquests valors, els feministes, els del país, la nostra llengua i la nostra cultura, no es mantenen sols, es mantenen gràcies a un grup de gent, voluntària i compromesa, que donem vida al barri, que sortim al carrer per fer festa i disbauxa, que donem continuïtat a la cultura, a la tradició, al país i a no perdre la nostra identitat.
Valors que es mantenen quan cau la nit, i les diablesses, les bèsties i diablets encenen el cel amb el seu foc i converteixen la foscor en un esclat de llum. Quan els gegants, guiats pels seus portadors, dansen majestuosament al compàs de l’alegria del poble. També quan el Drac, amb els seus tres caps, que van des de Monterols, passant per Tibidabo i arribant fins Putxet, amb les seves flames, fa tremolar la vila sencera i ens recorda la força indomable de la festa. O els tabalers, que amb els seus ritmes poderosos, fan bategar els carrers i ens arrosseguen a ballar sense remei. I els castellers, en alçar els seus castells, ens eleven també els cors i ensregalen l’esperança que sempre és possible arribar més amunt.
Som les joves, som els infants, la gent gran, som famílies i veïnes, que creem un Sarrià viu i combatiu. Lluitem des de fa anys, perquè les generacions presents i futures vegin en la cultura popular un espai de lluita de barri, i per això necessitem més suport institucional, fa anys que demanem la casa de cultura, som un dels districtes amb més entitats culturals de Barcelona, i tot i que el que fem, és per les veïnes, però, les colles no podem viure d’un pressupost estancat, la Comissió de Festes rep la mateixa aportació des de fa vint anys, mentre els costos han pujat molt. La festa es fa possible només gràcies a l’esforç constant de les colles, que sobrevivim amb subvencions minses, patrocinis escassos i quotes dels mateixos socis. Les despeses són moltes: pirotècnia, lloguer de furgonetes, assegurances, uniformes, instruments… i el Districte no ho cobreix, ni de bon tros.
Les espurnes, les enxanetes, el so dels tabals i les gegantes no tenen límit, no tenen sostre, arriben fins allà on volen, igual que els nostres valors, però ens manca un espai digne, un sostre que ens protegeixi. Ens manca una Casa de Cultura. Amb la riquesa de colles que tenim, ens ha tocat sempre voltar per la Vila, sense cap lloc digne. Fa més de deu anys que reclamem un lloc on assajar, on guardar el material, on reunir-nos i acollir les colles que ens visiten. Un lloc on la cultura popular pugui tenir arrels. Les companyes de la plataforma Defensem Can Raventós ens van allargar la mà per donar continuïtat a la seva lluita. Can Raventós es va salvar perquè fos un espai per la vila i la seva gent. Quina millor manera de fer-ho que amb la permuta total i acollint l’ànima de la Festa Major. Can Raventós, la casa i el jardí ha de ser el cor que doni aixopluc i continuïtat a la nostra tasca.
La cultura popular és i sempre ha representat casa, representa uns valors compartits amb tot un barri, representa educació, comunitat i veïnatge, i així ho han demostrat les diverses entitats que sovint ens han donat suport i aixopluc, com l’associació de veïns, els comerços que ens han donat suport… però Castellers i geganters han assajat a la plaça de la Vila (faci fred, plogui o faci calor). Tabalers i grallers assagen a escoles en locals cedits, les reunions de les colles són als locals de la Taula d’entitats o a la Veïnal. Carretons, ceptrots i material per les colles de foc també es refugien al local de la Veïnal però a la intempèrie. Per això, Can Raventós ha de ser una realitat i ho ha de ser ja.
Avui fem aquest pregó, una oportunitat per celebrar, però també per reivindicar, una oportunitat per parlar davant de totes vosaltres, veïnes de la vila, d’interpel·lar-vos, ho fem avui, però també durant tot l’any, us demostrem els nostres valors i identitat, que neixen i creixen des dels més petits, fins als més grans.
La cultura popular és el fil que uneix generacions i dona vida als nostres barris, i a Sarrià en tenim un gran exemple, els més petits, la canalla, que amb la nostra energia, il·lusió i esperit de comunitat mantenim viva una tradició que ens identifica i que transforma els carrers en escenaris de llum, foc, castells, balls de gegants, tabals i festa. La nostra participació no només assegura el relleu generacional, sinó que també demostra que la cultura popular és una escola de valors, d’arrelament i de convivència. Els infants de Sarrià som l’espurna que manté viva la nostra tradició. Amb la nostra força i alegria, us recordem que la Festa Major és present i futur, i que la cultura popular batega amb la canalla del barri.
Així que avui, des d’aquest pregó, encenem un foc que no s’apaga amb aigua. Un foc que crema injustícies i escalfa la vila.
