14.2 C
Sant Gervasi
| Dilluns 30 de novembre de 2020 |

El president de pedra

La mirada política

Roger Rosich

Roger_Rossich_20141015_105436Finalment ho va aconseguir. Sense fer res. Esperant. Tot fumant un puro. Quiet veient com tots es dirigien al penya-segat i s’hi tiraven. Sense esforços. Mariano Rajoy torna a ser ja president del Govern “amb” funcions.

I Ciutadans no té prou força per marcar condicionants, i no té prou clara la seva línia de centrisme liberal a l’europea. I el PSOE ha sabut fer-ho tan malament com ha pogut.  Ni fent-ho expressament. I ja hi tornem a ser. Sense terceres eleccions, per sort, però de cap a un segon mandat Rajoy, després del seu inèdit “quinquenni”.

Vestits amb el mantell blanc de l’esquerra alternativa s’ha perdonat massa ràpid a Podem no haver-se abstingut a la investidura de Pedro Sánchez. Avui, el socialista defenestrat seria president d’un govern de canvi i progrés en minoria, marcat en tot moment per la política parlamentària al Congrés i per les pressions regeneradores de Ciutadans per la dreta i de Podem per l’esquerra. Va ser un greu error.

Enlloc d’això ens ve una etapa més d’estancament, amb un PSOE incapacitat per negociar ni pressionar en res, i amb un president que generalitza aquella opinió de “si un senyor així pot ser president del Govern…” que tan poc ajuda a la política en el seu conjunt. Deplorable.

Rajoy no s’ha mogut.
Rajoy no ha fet política.
I si l’ha fet sols ha estat de forma reactiva
o passiva, mai activa.

Mariano Rajoy ha fet bo a José Luis Rodríguez Zapatero en allò que significa “la política”, perquè potser Zapatero va cometre molts errors, però com a mínim es va mullar; va actuar políticament. Zapatero va fer la seva política, amb una empenta progressista socialdemòcrata que amb el temps tots aprendrem a valorar (fixin-se que ni el PP més recalcitrant al govern no ha tombat algunes de les mesures dels primers quatre anys de Zapatero a la Moncloa).

Rajoy no s’ha mogut. Rajoy no ha fet política. I si l’ha fet sols ha estat de forma reactiva o passiva, mai activa. Rajoy ha guanyat resistint, amb una resiliència ferotge. Erosionat, sí, però petri en les seves posicions. És el president de pedra.

Rajoy ha fet bo a Zapatero. Com el PSOE ranci dels barons ha fet bo a Pedro Sánchez. I com el “tardo-Rajoyisme” ha fet bo el bipartidisme, davant del tant comentat canvi de paradigma de la “nova política” que per uns mesos va fer creure a l’Espanya dels tertulians i dels sondejos que de dos grans partits es passaria a quatre empatats o inclús a sorprenents “sorpassos”.

Espanya no canvia tant ràpid. Espanya es mou lentament, com Rajoy. Per això Rajoy aguanta, i per això el PP és el gran partit de govern espanyol.

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.