Dijous 25, abril 2024
14.3 C
Sant Gervasi
14.2 C
Sarrià
Publicitat

El rastre dels cinemes a Sarrià-Sant Gervasi

Locals que un dia van ocupar un cinema s’han transformat en supermercats, forns de pa, gimnasos i pisos de luxe

Publicitat

Reportatge

Sergi Alemany

Als anys 80 Barcelona tenia més d’una cinquantena de cinemes en actiu, i Sarrià-Sant Gervasi hi col·laborava amb diferents sales obertes al públic. Quatre dècades després la situació ha canviat i molts dels locals que un dia van ocupar un cinema s’han transformat en supermercats, forns de pa, gimnasos i pisos de luxe. També ha desaparegut l’últim videoclub que sobrevivia als nostres barris, el Videoclub Tibidabo. El naixement de les plataformes en línia per mirar sèries i pel·lícules sense sortir de casa ha acabat d’ensorrar aquesta part de la indústria. Aquest és el rastre cinematogràfic que queda a ulls dels vianants.

Cine Ars

Atenes, 27

12 anys de cinema

Teatre, cinema, discoteca i, finalment, sala de billars. Són els usos que ha tingut en els últims anys la planta baixa del que un dia va ser seu de l’Ateneu de Sant Gervasi, freqüentat per Mercè Rodoreda. L’espai va funcionar com a cinema d’autor entre el 1972 i 1984, arribant a acollir la XVIII Semana Internacional del cine de Barcelona l’any 76. Avui, l’edifici està pendent de ser enderrocat pels últims compradors, que hauran de mantenir un mural fet per l’artista internacional Keith Haring, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Actualment, l’espai té la persiana avall i en el seu lloc es té la idea de construir un geriàtric.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cinema Jaume I

República Argentina, 267-269

17 anys de cinema

Les lletres del cinema Jaume I i a sota una placa de l’Instituto Nacional de la Vivienda amb el símbol falangista del jou i les fletxes, encara sobreviuen al pas del temps a l’avinguda República Argentina. Va obrir portes el 17 de febrer de 1967 i també tenia una entrada pel passeig de Sant Gervasi, a través d’una galeria que comunicava els dos carrers. Després de caure en una certa decadència, va apagar definitivament el projector l’any 1984. Actualment, el seu lloc l’ocupa un supermercat Consum, un pàrquing i una botiga de reparació de calçat i duplicat de claus.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cine Galvany

Calaf, 40

19 anys de cinema

Situat sobre els antics Jardins Montmartre, l’any 1925 s’estrenava com a cinema una nau situada al carrer Calaf, entre Amigó i Santaló, davant mateix del Mercat de Galvany. Als anys 30 l’empresa Select Cine es va fer amb la sala de projeccions cinematogràfiques i el 1944 el cine Galvany va desaparèixer de la cartellera barcelonina. Actualment, el seu lloc l’ocupa un garatge i un edifici d’habitages relativament nous.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cine Arkadin

Travessera de Gràcia, 103

23 anys de cinema

Situat als baixos de l’Edifici Autopistes, a l’altura de la plaça Gal·la Placídia, va ser fundat per Jaume Figueras, recentment guardonat amb el Gaudí d’Honor per l’Acadèmia del Cinema Català, Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages, i deu el seu nom a la película Mr. Arkadin d’Orson Welles. Va ser una de les primeres minisales de cinema a la ciutat conformada per l’Arkadin 1 i l’Arkadin 2. Es va inaugurar el 17 d’abril del 1976 i un any després va rebre el Premi Sant Jordi a la millor sala especial. Va tancar el 28 de juny del 1999, sota la gestió de Cinesa. Antigament, havia estat la seu del Teatre Don Juan. Actualment, el seu lloc l’ocupa un forn de pa de la cadena El Fornet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cine Aristos / Cine Moratín

Muntaner, 246

23 anys de cinema / 7 anys de cinema

L’Aristos va ser un cinema inaugurat el 17 de desembre del 1943 al carrer Muntaner, entre la Diagonal i la travessera de Gràcia. Va estrenar-se amb la projecció de Las aventuras de Marco Polo, amb Gary Cooper i Sigrid Curie encapçalant el repartiment, i va tancar els llums de sala per últim cop vint-i-tres anys després projectant Trampa para un espía i El Infierno de Mekong. Era el juliol del 1996 i després ocuparia la sala el Teatre Moratín, que l’any 1974 canviaria de nou l’enfocament i tornaria a fer de cinema. El Cinema Moratín va aguantar set anys, i l’espai el va omplir el Belle Époque music-hall. Actualment, el seu lloc l’ocupa la discoteca Luz de Gas.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cine Atenas

Balmes, 365

25 anys de cinema

Inaugurat el 22 d’abril del 1960 per suplir la falta de cinemes a Sant Gervasi, es va convertir en un cinema d’art i assaig sota el nom de Studio Atenas. La primera cinta que s’hi va projectar va ser Bajo el sol de medianoche i fins a l’any 1971 no es va vendre al cinema comercial. Va projectar les últimes pel·lícules l’abril del 1985, abans de tancar portes. Actualment, el seu lloc l’ocupa un forn de pa de la cadena Massamara.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cinema Bonanova

Bigai, 4-6

31 anys de cinema

Les lletres de neó del cinema Bonanova encara visibles a la façana són la mostra que al carrer Bigai un dia hi va existir un cinema. Es va inaugurar el 15 de setembre del 1957 amb la projecció de la pel·lícula Quo Vadis. Anys més tard, als 70, la cadena Cinesa se’n va fer càrrec. El cinema va tancar portes i llums, les de neó de la façana també, el 14 de febrer del 1988. Actualment, el seu lloc l’ocupa un supermercat Caprabo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cinema Breton

Jaume Piquet, 7

33 anys de cinema

Inaugurat el 26 de juny del 1939, el Breton va ser una de les primeres sales de cinema a obrir després de la Guerra Civil. Amb el pas dels anys el cinema, nascut on abans s’hi havia instal·lat el Centre Sarrianenc, es va ampliar i es va fer molt popular al barri de Sarrià, fins a tancar l’abril del 1972. Posteriorment, l’edifici va acollir el gimnàs Varium, que més tard es convertiria en una escola de dansa amb el mateix nom. Fa quatre anys, però, la pressió immobiliària va guanyar la partida al poble. Actualment, al seu lloc hi ha edificat un bloc de pisos nous de trinca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cine Adriano

Herzegovina, 2

36 anys de cinema

Inaugurat el 14 de desembre del 1939 a l’inici del règim franquista, el cine Adriano feia cantonada amb el carrer del Camp, molt a prop de la plaça d’Adrià (en aquells temps Adriano) d’on va prendre el nom. La primera pel·lícula que va projectar va ser El secreto de vivir, i vist l’èxit de públic els primers anys, es van fer obres per ampliar l’edifici. Va apagar els seus projectors a finals de març del 1975, pocs abans de la mort de Franco. Actualment, el seu lloc l’ocupen un saló de bellesa i una perruqueria canina, que conformen els baixos d’un edifici d’habitatges.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cine Rialto

Pl. Francesc Macià, 2

36 anys de cinema *interromput

Situat a la plaça Francesc Macià, on després es va instal·lar l’emblemàtica hamburgueseria Pokin’s, una de les primeres a la ciutat, el Rialto va obrir portes el 20 de juny del 1941 amb la pel·lícula Un patriota. *Del 1943 al 1954 el cinema va tancar, i el local el va ocupar la sala de festes-cabaret Lamoga. Va reobrir projectant els films Tarzán y la cazadoraLa legión invencible. El 30 de desembre del 1977 va tancar, després d’entrar en un període de decadència. Tenia entrada també pel carrer Calvet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ABC Cinema

Balmes, 306

39 anys de cinema

Inaugurat el dia de Nadal del 1961 amb el passi de la pel·lícula Brumas de inquietud, l’ABC Cinema es va situar entre la plaça Molina i la ronda General Mitre. Va ser la primera seu estable de la Filmoteca Espanyola a Barcelona abans del seu trasllat al carrer Mercaders, a Ciutat Vella. Deu anys després d’obrir l’ABC, l’empresari Pere Balañá va agafar-ne la gestió i va mantenir la sala oberta fins al 8 de juliol del 2000. Van ser prop de 40 anys de pel·lícules projectades a la pantalla gran, posant el punt final amb la comèdia romàntica nordamericana Hechizo del corazón. Actualment, al seu lloc hi ha un supermercat Consum.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cine Arcadia

Tuset, 14

41 anys de cinema

Situat al carrer Tuset número 14, entre la Diagonal i el carrer Granada del Penedès, el cine Arcadia va conviure amb el moviment esplendorós de la Gauche Divine en aquesta zona de Galvany. El primer film que s’hi va projectar va ser Lola Montes, quan la sala programava de forma conjunta amb els cinemes Alexandra i Atlanta a la ciutat. Als anys 70 la sala va estar liderada per la xarxa de cinemes Cercle A (Arcadia, Arkadin, Ars, Alexis, Aquitania…) formada per Jaume Figueras, Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages. L’última cinta projectada va ser The Brave, amb Marlon Brando dirigit per Johnny Depp, el 31 de juliol del 1998. Actualment, al seu lloc hi ha una empresa d’accessoris de moto i roba de motorista, Motocard.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cinema Balmes

Balmes, 215

48 anys de cinema

Inaugurat, igual que l’ABC Cinema, un 25 de desembre, però en aquest cas del 1953 amb la pel·lícula Las nieves del kilimanjaro, el cinema Balmes estava situat entre Marià Cubí i la travessera de Gràcia. La matinada de l’11 juliol del 1974 va viure el seu episodi més trist, quan uns simpatitzants del règim van cremar el vestíbul amb un bidó de gasolina. El motiu, tenir en cartellera la cinta Mi prima Angélica, que reflectia el pes que la Guerra Civil havia tingut sobre els darrers anys del franquisme. L’any 1981 Cinesa es va fer amb la sala, que va acabar tancant el 22 de febrer del 2001 projectant la mateixa pel·lícula que havia vist néixer el cinema, Las nieves del kilimanjaro. Actualment, al seu lloc hi ha un gimnàs de la cadena Metropolitan.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Spring Cine

Passeig de la Bonanova, 103

73 anys de cinema

Edificat l’any 1911 el cine Spring era punt de trobada de la societat benestant de la part alta de la ciutat, i va arribar a tenir més de mil butaques després d’una important reforma als anys 20. Acabada la Guerra Civil, el règim franquista li va canviar el nom pel de Cine Murillo, fins que el 1955 va poder recuperar el nom original. Just al costat hi havia un bar decorat amb fotos de Franco, Primo de Rivera i parafernàlia nazi. A finals dels 70 la sala es va reconvertir amb el nom de Cinestudio Spring, projectant pel·lícules d’autor fins a l’any 1984, quan l’edifici es va vendre per ser enderrocat un any més tard. Actualment, al seu lloc hi ha els pisos de luxe que es van aixecar aleshores.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui dia, a Sarrià – Sant Gervasi hi ha quatre sales de cinema: Balmes Multicine, Cinesa Diagonal, Gran Sarrià Multicines i el Boliche Cinemes. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fins al novembre del 2019 també existia el Videoclub Tibidabo, que situat al carrer Balmes 403 era un dels set supervivents a la ciutat. Actualment, al seu lloc hi ha un centre d’estètica i massatges. El videoclub, un altre negoci de la indústria cinematogràfica convertit en un rara avis que pràcticament ha mort arreu.

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

Publicitat

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

No hi ha articles per mostrar