Publicitat

El secret d’en Joe Gould

La veritable obra literària d’en Joe Gould és la màscara que es construeix, la de l’autor excèntric d’un gran llibre misteriós i inèdit

spot_img

Publicat el 19.3.2019 10:00

Cultura

Casa Usher Llibreters

Qui va ser Joe Gould? Va ser l’últim bohemi del Village, títol del qual presumia amb elegància melancòlica. Com a tal, se sentia amb el deure de ser un espectacle en si mateix; no hi havia res casual en la seva persona: era pretesament ridícul, presumptuós, inquisitiu, tafaner, burleta, sarcàstic i groller.

Publicitat

Desprenia la imatge de filòsof gandul que està escrivint un llibre sense forma anomenat Història oral del nostre temps, un manuscrit ingent que consta d’uns nou milions de paraules, totes escrites a mà només llegibles per ell amb la intenció de passar a la posteritat com l’historiador més brillant del segle. En la Història oral recopilava les coses que havia vist i sentit: un text sense forma –no li cal- on s’acumulen converses anotades literalment, biografies, relats, descripcions

Publicitat

Però la veritable obra literària d’en Joe Gould és la màscara que es construeix, la de l’autor excèntric d’un gran llibre misteriós i inèdit: ell mateix és la seva construcció literària, i Mitchell, que descobreix el secret, assumeix el seu paper, segueix la farsa i escriu els retrats de Gould.

I qui va ser Joseph Mitchell? Va ser un dels principals escriptors americans del segle XX i pare del periodisme actual.

Els dos textos que es reuneixen en el llibre El secret d’en Joe Gould (edicions de 1984, traducció de Griselda Garcia) són dos articles que Mitchell va escriure per a la secció “Perfils” del The New Yorker: el primer, “El Professor Gavina”, es publica el desembre de 1942 i vint-i-dos anys després l’autor torna al mateix personatge, i el setembre de 1964 veurà la llum “El secret d’en Joe Gould”.

Com en Gould, Mitchell, abans d’arribar a Nova York sempre s’havia sentit fora de lloc. Nova York és on els dos se senten com a casa i la mateixa ciutat es converteix en el personatge principal de tota la seva literatura, amb la qual explica coses que passaven desapercebudes a la majoria de gent.

Parlant d’en Gould es va adonar que, en certa manera, escrivia sobre ell mateix: “Sempre tries a algú proper que, fet i fet, acaba fent-te escriure sobre tu mateix”. Així, tant en les autobiografies com en les biografies, igual que en la història, els fets no diuen tant com les paraules i és preferible una bona ficció que una realitat mediocre.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Un nou Vila-Matas ha arribat: les ressenyes de la Casa Usher

"Canon de cámara oscura", una distopia inquietant, on els androides qüestionen el que significa ser humà

Les ressenyes de la Casa Usher per Sant Jordi 2025

Una tria de lectures que han agradat a la llibreria de Galvany en els últims temps, ideals per regalar en el dia més bonic de l'any pels catalans

L’àvia Harris i l’àvia Victorie: les ressenyes de la Casa Usher

Coincidint amb la setmana del 8M, la Casa Usher destaca dues escriptores que reivindiquen les figures de les àvies

Novel·les de ‘Cozy Crime’: les ressenyes de la Casa Usher

Els llibres de misteri més amables, amb un lleuger toc d’humor, personatges entranyables i sense escenes truculentes
spot_img

El temps de les cireres

"La proliferació del columnisme com a mitjà per guanyar-se la vida de molts escriptors a casa nostra em semblava de fet un dels motius principals pels quals no havíem desenvolupat un assagisme respectable com el d’altres països europeus": la columna d'Aitor Romero Ortega

Sant Joan 2025 a Sarrià-Sant Gervasi: consulta el programa

El Farró, Sarrià i el Rectoret organitzen sopars, concerts i fogueres per a la nit més curta de l'any

Aquests són els patis escolars de Sarrià-Sant Gervasi que obren durant l’estiu

Formen part dels 44 centres públics de Barcelona que oferiran espais de joc obert i refugi climàtic fins al 31 d’agost.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]