Opinió
Sindicat d’Habitatge de Vallcarca
El passat 5 de juliol, durant l’Audiència Pública de Sarrià-Sant Gervasi, el regidor, Albert Batlle, ens va responsabilitzar als sindicats d’habitatge de les condicions d’infrahabitatge en les que viuen moltes persones a Barcelona i, concretament, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Segons Batlle, els sindicats “fan una funció absolutament pertorbadora del bon funcionament d’aquesta mena de qüestions”, referint-se als desnonaments que intentem aturar diàriament amb l’objectiu d’evitar que més famílies acabin al carrer. Però no tan sols fem això, sinó que busquem solucions dignes per aquesta crisi de l’habitatge que cada cop està més estesa. Insistim a negociar lloguers assequibles, garantir l’accés a subministraments, que els rendistes compleixin amb les seves obligacions cap als llogaters i que tothom entengui que tenir una llar és un dret que està per sobre de qualsevol interès privat i especulatiu.
Quan el regidor ens vol assenyalar com a culpables d’aquesta misèria, atrevint-se a dir que aquestes llars no compleixen cap mena de condicions i que “un dia hi haurà una desgràcia i el dia que hi hagi una desgràcia potser algú tindrà algun remordiment de consciència”, nosaltres ens preguntem si la desgràcia no la tenim ja aquí. I si els responsables d’aquesta no són els qui posen els interessos privats per damunt de les vides humanes. I hi pensem i recordem les persones que davant un desnonament, s’han llevat la vida per no poder seguir sostenint el pànic de quedar-se sense res. El passat 14 de juny un home se suïcidava al barri de Sants quan la comitiva trucava a la porta de casa seva per expulsar-lo. Tres anys abans, el Jordi de Cornellà també posava fi a la seva vida quan venien a desnonar-lo. Aquest 2 de juliol, 14 furgons de BRIMO desnonaven al Mohammed al Poblenou, mentre ell estava ingressat per un intent de suïcidi el dia abans, quan van intentar-lo fer fora de casa sense notificació prèvia. I no oblidarem mai a la Sindy, veïna de la Jahnela al barri de Gràcia, que el 4 de desembre del 2018 també va ser víctima del terrorisme immobiliari. Nosaltres sabem que aquestes morts són assassinats.
El pitjor de tot és que, aquells qui haurien de tenir remordiments de consciència, segurament poden dormir a les nits, perquè mai s’han preocupat realment per les persones: només som números i peces que cal moure per beneficiar el seu capital i interessos.
Senyor Batlle, nosaltres impedim que la SAREB o el Banco Santander deixi persones al carrer, ja que sabem que és més perillós que qualsevol espai sota sostre. Senyor Batlle, qui deu ser més responsable d’aquesta misèria? Nosaltres que ens organitzem per tenir la vida digna que qualsevol persona mereix o les institucions que permeten i faciliten a empreses, bancs i immobiliàries desallotjaments cada dia, en plena pandèmia, fins i tot quan hi ha una presumpta suspensió dels desnonaments en vigor? Nosaltres, les veïnes i veïns que participem als sindicats d’habitatge, ho tenim clar.
