Cultura
Juanjo Compairé
L’home no tan sols ve del mico, sinó que s’hi acosta cada vegada més (Salvador Dalí). Amb aquest i altres aforismes semblants, sempre escrits per homes sobre altres homes, ha començat una obra sobre el gènere masculí, representada per un grup de 15 dones i escrita amb una barreja a parts iguals de sarcasme, ironia i una certa tendresa.
La companyia Bambolina Negra ha posat sobre l’escenari del Teatre de Sarrià al llarg de tres dies (de divendres 24 a diumenge 26 de maig) una versió d’aquesta obra esdevinguda clàssica que parla de les relacions entre els sexes des d’una mirada femenina. La visió que dona dels homes intenta defugir els tòpics, però en realitat els fa servir per fer-nos reflexionar sobre el que poden tenir de veritat o no.
Imperdibles les escenes sobre els grups de tiracanyes que en realitat són uns autèntics fantasmes de la nit; sobre l’etern tema de les cites o sobre els malentesos de la convivència en parella. La “conferència il·lustrada sobre la sexualitat masculina” ens ha fet riure, però al mateix temps ens ha fet pensar sobre aquesta part tan fonamental de l’univers dels mascles humans.
La Bambolina ha eliminat la part final de l’espectacle original, en què les actrius llegien les notícies del diari i les comentaven. A canvi, la coreografia (de l’únic home, Alfons Bermejo) ens ha ofert una varietat de números musicals molt ben coordinats i que han servit d’intermedis entre els diversos esquetxos de l’obra. Això ha donat un aire més lleuger a l’obra i ha permès als espectadors (especialment els de sexe masculí) tenir temps per “pair” les fletxes enverinades que entre rialles deixaven caure les actrius.
El públic, que gairebé omplia el teatre, ha saludat el final de l’obra amb “Bravos!” i molts aplaudiments.
