Opinió
Jaume Clotet
Amb els canvis dels darrers anys als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) l’antiga L6 i després L12, que enllaça Barcelona i Sarrià amb Reina Elisenda, ha quedat ferida i sense sentit. El fet d’haver de canviar de tren necessàriament per fer només una estació ha estat el cop de gràcia per aquesta línia, que tots els sarrianencs hem fet servir algun cop a la vida. Tret de les hores punta per arribar a les diverses escoles de la zona, la línia s’esllangueix sense gaires passatgers durant la resta del dia. La proximitat entre les dues estacions fa que molts usuaris (jo el primer) decidim no fer el transbordament i sortim a l’estació de Sarrià per anar a la nostra destinació.
Davant d’aquest fet, hi ha una opció per ressuscitar aquesta via i donar-li un nou sentit. La idea seria allargar la línia amb tres parades més i fer-la arribar a Pedralbes, l’avinguda d’Esplugues i l’Hospital de Sant Joan de Déu. Les tres parades proposades tenen molta lògica, atès que, si bé són zones amb poca densitat de població, acullen importants equipaments escolars i universitaris, turístics i sanitaris, que atrauen molta gent durant el dia. Fins i tot es podria allargar i fer arribar aquesta línia fins a Esplugues i Sant Just Desvern. D’aquesta manera, una línia que ha perdut bona part del seu sentit tindria una nova utilitat i esdevindria una via amb una innegable demanda.
Val a dir que aquesta idea no és nova. Ja el 2008 el Govern de Catalunya va presentar un projecte per allargar la línia fins a Esplugues i l’Hospital de Sant Joan de Déu, si bé en aquell cas l’aposta era per un tren lleuger amb una via única, també amb tres estacions. Els càlculs de la Generalitat eren que, llavors, aquesta línia podria tenir més de 12.000 usuaris diaris. Malauradament, la proposta va quedar oblidada amb el pas del temps i deu dormir plàcidament al calaix de les bones idees mai executades. En plena crisi climàtica i amb el cotxe al punt de mira, crear noves línies per entrar i sortir de la ciutat constitueix un al·licient addicional que reforça aquesta proposta. Ho faran? M’hi jugo un pèsol que no la faran.
Per cert, ja que parlem del tren de Reina Elisenda convé que recordem breument la seva història particular, que explica per quina raó hi ha un ramal d’una única estació que surt de Sarrià, una circumstància que no deixa de ser estranya. Per entendre aquest fet, cal abans parlar del conegut com a edifici dels concejals, el bloc enorme de color marró que hi ha sobre el pont de Reina Elisenda. Aquell solar originàriament havia d’acollir quatre cases unifamiliars i una zona verda, però l’Ajuntament franquista i corrupte va canviar les normes per aixecar-hi, als anys 70, el famós bloc que domina Sarrià amb més de 90 habitatges, molts dels quals se’ls van quedar els mateixos regidors (d’aquí prové el nom de la Casa dels Concejals).
Vinculat a aquesta operació especulativa, es va allargar la línia dels FGC des de Sarrià fins a Reina Elisenda, es van construir quatre o cinc boques d’accés (una davant mateix de l’església!) i es va fer un túnel subterrani per connectar-ho tot sota el passeig de Reina Elisenda, que havia de ser una mena de galeria comercial. En aquesta cursa enfollida, fins i tot van planejar traslladar el mercat de Sarrià al subsol per aixecar un edifici de 14 plantes al seu lloc. Per sort, aquesta part no es va fer mai, el túnel va quedar tapiat i de tot plegat en va quedar la Casa dels Concejals i l’estació solitària de Reina Elisenda
Jaume Clotet és periodista
