Publicitat

El vestido azul

Publicat el 5.10.2018 12:00

Arts i Lletres

Casa Usher

Camille Claudel va ser una escultora francesa de finals del segle XIX que va viure sempre a l’ombra del geni també escultor Auguste Rodin, i va viure els últims trenta anys de la seva vida internada en un institut psiquiàtric, on va morir de manera anònima. Claudel viatja amb 19 anys a París per estudiar Art i és allí on coneix a Rodin —que ja és un escultor madur i consagrat—, que fa de professor per un grup de joves artistes. Les primeres obres que Rodin veu de Claudel, l’impressionen pel seu realisme i expressionisme, tan allunyat del gust per l’Art Noveau que imperava a l’època. Al principi, com a estudiant amb altres alumnes, participa en la creació d’algunes de les obres de Rodin al seu taller, i de seguida —malgrat que siguin obres col·laboratives i que els alumnes hagin de seguir fidelment les indicacions del mestre—, Claudel destaca per la seva originalitat, geni, talent i ferotge voluntat. És en el centre on acabarà els seus dies que arrenca la novel·la de Michèle Desbordes, El vestido azul (Periférica, 2018).

A les primeres pàgines ens presenta una dona asseguda en un banc esperant, esperant a algú que mai arribi, esperant que passin els dies i els anys, esperant i recordant el que quasi imagina com una altra vida. Amb aquest llibre, Desbordes volia escriure una novel·la, tota ficció, sobre una dona i les circumstàncies que l’han portat a acabar els seus dies en una institució psiquiàtrica, sola i allunyada de París, de l’art i de la gent que la va conèixer.

Publicitat

A pesar que no va ser reconeguda en vida com a l’artista que va ser i no només com una amant més de Rodin, a partir dels anys vuitanta a França, en un context de redescoberta d’artistes femenines en les diferents disciplines, hi ha hagut la ferma voluntat de descobrir la seva persona i el seu art al gran públic. Un llibre (Une femme d’Anne Delbée, 1982) i una pel·lícula (Camille Claudel de Bruno Nuytten, 1988), suposen el punt de partida de la recuperació de la figura de Camille Claudel que ha culminat amb nombroses retrospectives de la seva obra escultòrica als museus d’arreu del món, l’obertura d’un museu amb el seu nom on es pot veure part de la seva obra i una sala al Museu Rodin de París dedicat a les obres de Claudel i a mostrar la influència fonamental de la jove artista en l’art de Rodin. Desbordes, però, no ha volgut escriure una biografia més de l’artista sinó de la persona amb les seves pors, els seus records, els seus somnis i la seva tristesa.

Casa Usher C. Santaló, 79 casausher.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Sant Jordi 2026 a Sarrià – Sant Gervasi: les propostes a tots els barris del districte

Descobreix la programació completa per al Sant Jordi a Sarrià - Sant Gervasi i els detalls de cada proposta

Les recomanacions de la Casa Usher per Sant Jordi

Entre roses i dracs, les llibreteres han seleccionat històries que bateguen, des de joies de la ficció fins a assajos punyents

Vil·la Urània organitza un mercat d’intercanvi de llibres per Sant Jordi

Els participants han de portar l'exemplar a Vil·la Urània del 15 al 22 d'abril abans d'emportar-se el seu llibre el dia de Sant Jordi

La desolació del “western” llatinoamericà: Páramo herido, de Fabio Neri

Una novel·la que subverteix els codis del gènere clàssic per radiografiar les cicatrius del colonialisme
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, amb un concert al Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí