Publicitat

El vestido azul

spot_img

Publicat el 5.10.2018 12:00

Arts i Lletres

Casa Usher

Camille Claudel va ser una escultora francesa de finals del segle XIX que va viure sempre a l’ombra del geni també escultor Auguste Rodin, i va viure els últims trenta anys de la seva vida internada en un institut psiquiàtric, on va morir de manera anònima. Claudel viatja amb 19 anys a París per estudiar Art i és allí on coneix a Rodin —que ja és un escultor madur i consagrat—, que fa de professor per un grup de joves artistes. Les primeres obres que Rodin veu de Claudel, l’impressionen pel seu realisme i expressionisme, tan allunyat del gust per l’Art Noveau que imperava a l’època. Al principi, com a estudiant amb altres alumnes, participa en la creació d’algunes de les obres de Rodin al seu taller, i de seguida —malgrat que siguin obres col·laboratives i que els alumnes hagin de seguir fidelment les indicacions del mestre—, Claudel destaca per la seva originalitat, geni, talent i ferotge voluntat. És en el centre on acabarà els seus dies que arrenca la novel·la de Michèle Desbordes, El vestido azul (Periférica, 2018).

Publicitat

A les primeres pàgines ens presenta una dona asseguda en un banc esperant, esperant a algú que mai arribi, esperant que passin els dies i els anys, esperant i recordant el que quasi imagina com una altra vida. Amb aquest llibre, Desbordes volia escriure una novel·la, tota ficció, sobre una dona i les circumstàncies que l’han portat a acabar els seus dies en una institució psiquiàtrica, sola i allunyada de París, de l’art i de la gent que la va conèixer.

Publicitat

A pesar que no va ser reconeguda en vida com a l’artista que va ser i no només com una amant més de Rodin, a partir dels anys vuitanta a França, en un context de redescoberta d’artistes femenines en les diferents disciplines, hi ha hagut la ferma voluntat de descobrir la seva persona i el seu art al gran públic. Un llibre (Une femme d’Anne Delbée, 1982) i una pel·lícula (Camille Claudel de Bruno Nuytten, 1988), suposen el punt de partida de la recuperació de la figura de Camille Claudel que ha culminat amb nombroses retrospectives de la seva obra escultòrica als museus d’arreu del món, l’obertura d’un museu amb el seu nom on es pot veure part de la seva obra i una sala al Museu Rodin de París dedicat a les obres de Claudel i a mostrar la influència fonamental de la jove artista en l’art de Rodin. Desbordes, però, no ha volgut escriure una biografia més de l’artista sinó de la persona amb les seves pors, els seus records, els seus somnis i la seva tristesa.

Casa Usher C. Santaló, 79 casausher.com

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Ressenya: “Morir con plantas medicinales”

De la poeta, pintora i cineasta iraniana Atieh Attarzadeh, és la seva primera novel·la que es va convertir en un fenomen de popularitat al seu país, on va arribar a vendre quaranta edicions i ser una de les obres més destacades de la literatura persa contemporània

Temps de cireres, temps de lectura

Amb la calor i les vacances també tornen els matins a la piscina, les tardes llargues i el temps per llegir: aquí tens les recomanacions literàries de la Casa Usher

Un nou Vila-Matas ha arribat: les ressenyes de la Casa Usher

"Canon de cámara oscura", una distopia inquietant, on els androides qüestionen el que significa ser humà

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura,...
spot_img

Millores de l’accessibilitat a 4 punts dels barris de muntanya

Les actuacions es faran als carrers de Marmellà, Guerau de Liost, Claudi Sabadell i Roma

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]