Dilluns 25, setembre 2023
21 C
Sant Gervasi
20.9 C
Sarrià
Publicitat

El vestido azul

Publicat el 5.10.2018 12:00

Arts i Lletres

Casa Usher

Camille Claudel va ser una escultora francesa de finals del segle XIX que va viure sempre a l’ombra del geni també escultor Auguste Rodin, i va viure els últims trenta anys de la seva vida internada en un institut psiquiàtric, on va morir de manera anònima. Claudel viatja amb 19 anys a París per estudiar Art i és allí on coneix a Rodin —que ja és un escultor madur i consagrat—, que fa de professor per un grup de joves artistes. Les primeres obres que Rodin veu de Claudel, l’impressionen pel seu realisme i expressionisme, tan allunyat del gust per l’Art Noveau que imperava a l’època. Al principi, com a estudiant amb altres alumnes, participa en la creació d’algunes de les obres de Rodin al seu taller, i de seguida —malgrat que siguin obres col·laboratives i que els alumnes hagin de seguir fidelment les indicacions del mestre—, Claudel destaca per la seva originalitat, geni, talent i ferotge voluntat. És en el centre on acabarà els seus dies que arrenca la novel·la de Michèle Desbordes, El vestido azul (Periférica, 2018).

Publicitat

A les primeres pàgines ens presenta una dona asseguda en un banc esperant, esperant a algú que mai arribi, esperant que passin els dies i els anys, esperant i recordant el que quasi imagina com una altra vida. Amb aquest llibre, Desbordes volia escriure una novel·la, tota ficció, sobre una dona i les circumstàncies que l’han portat a acabar els seus dies en una institució psiquiàtrica, sola i allunyada de París, de l’art i de la gent que la va conèixer.

Publicitat

A pesar que no va ser reconeguda en vida com a l’artista que va ser i no només com una amant més de Rodin, a partir dels anys vuitanta a França, en un context de redescoberta d’artistes femenines en les diferents disciplines, hi ha hagut la ferma voluntat de descobrir la seva persona i el seu art al gran públic. Un llibre (Une femme d’Anne Delbée, 1982) i una pel·lícula (Camille Claudel de Bruno Nuytten, 1988), suposen el punt de partida de la recuperació de la figura de Camille Claudel que ha culminat amb nombroses retrospectives de la seva obra escultòrica als museus d’arreu del món, l’obertura d’un museu amb el seu nom on es pot veure part de la seva obra i una sala al Museu Rodin de París dedicat a les obres de Claudel i a mostrar la influència fonamental de la jove artista en l’art de Rodin. Desbordes, però, no ha volgut escriure una biografia més de l’artista sinó de la persona amb les seves pors, els seus records, els seus somnis i la seva tristesa.

Casa Usher C. Santaló, 79 casausher.com

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.