25.8 C
Sant Gervasi
| Dilluns 03 d'agost de 2020 |

El vinagre de poma, el bròquil i la coliflor

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

Us vull parlar avui sobre les propietats terapèutiques i gastronòmiques del vinagre de poma i, també, a propòsit de les virtuts de la coliflor i les del bròquil. En efecte, en l’antiga tradició agrària i gastronòmica dels caputxins les enciamades d’hortalisses remineralitzants s’amanien amb agràs o, també, amb vinagre de poma. A més, amb aquesta mena de vinagre, de gust més suau, els frares hi desinfectaven la pell i les ferides i, àdhuc, el solien emprar en la conservació d’alguns aliments, especialment del peix escabetxat. En alguns convents de Catalunya i d’Itàlia els frares feien conserva, també, de les capses de bròquil trossejades i també de cogombres verds petits, posats a macerar amb vinagre de poma; unes conserves, aquestes, que resultaren ser unes menges molt refrescants i aperitives i que, alhora, servien de reforç alimentari al refetor com entrant en els àpats dels dies més ardents de l’estiu.

A part de la llimona (que és la principal fruita alcalina!), recentment, també s’han posat en relleu les nombroses propietats alcalines del bròquil, del cogombre i de la col; unes hortalisses que menjades crues (millor avinagrades!) són molt útils per tal d’evitar l’envelliment de les cèl·lules.

La coliflor

Publicitat

La coliflor (llat., Brassica oleracea cauliflora; cast., coliflor), és una hortalissa ­—la variant de la col de la família de les crucíferes—, amb la capsa floral blanca molt carnosa i comestible, a diferència del bròquil (llat., Brassica oleracea botrytis; cast., bróculibrécol) que la fa de to verdós o blavós. Sembla que el conreu de la coliflor i del bròquil, vinguts ambdós de l’Orient, començà a Europa vers la fi del segle XVI. Són unes hortalisses que cal regar sovint, sent-los molt plaent una terra més aviat lleugera, tot i que també els va bé la terra consistent, però no compactada. En l’indret de les hortes on hi ha plantats els bròquils, i també les coliflors, hom hi pot sembrar, simultàniament, una llavorada d’espinacs o bé de lletugues primerenques arrissades —escarolenques—que es beneficiaran de l’adob i arribaran al seu punt molt abans de collir les capses del bròquil, en temps tardoral i hivernal. Les capses, tant les del bròquil com les de la coliflor, són molt agraciades amb un baix contingut d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos, de manera que el converteixen en un aliment molt ric de fibra i de minerals, però escassament calòric. Estudis recents han posat de manifest les nombroses propietats antioxidants i de reforçament del sistema immunològic que són aportades per la coliflor, a més de les ja prou conegudes capacitats de desintoxicar l’organisme i d’afavorir l’eliminació de l’excés de líquids. A l’article vinent seguiré parlant-vos de la col i de la coliflor, puix que és “la reina blanca” de les hortalisses.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.