Naturalment curiosos
Neus Mestre i Marc Talló
Cada dia quan anem a treballar ens fixem que hi ha més i més gent que no deixa de mirar la pantalla del seu mòbil: al carrer, al metro, al tren… Durant l’última dècada aquestes màquines han revolucionat les nostres vides. Ahir mentre esmorzàvem vam sentir una parella que discutia sobre el wifi: l’una volia demanar la contrasenya al cambrer i l’altra li deia que no, que les ones wifi poden causar càncer. Tenia raó, aquesta noia? És cert que les ones wifi ens poden causar problemes de salut?
Doncs bé, abans de respondre aquestes preguntes cal parlar de les ones electromagnètiques. Ara potser penseu que estem fugint d’estudi parlant de les ones electronosequè però no, és vital entendre aquestes ones per poder respondre la pregunta.
Les ones electromagnètiques són ones creades per una combinació d’un camp elèctric (electro) i d’un camp magnètic (magnètic) que es poden transmetre pel buit (no necessiten un medi, com les ones del so, per propagar-se). Aquestes ones tenen un nom que potser no us és familiar, però formen part del dia a dia: us sonen les ones de ràdio, els infrarojos o la radiació gamma? Ah! I els colors també es propaguen per ones electromagnètiques. Totes elles formen part de l’espectre electromagnètic. Per entendre millor a què ens referim, podem pensar en una corda. Imagina’t que l’agafes i la fas onejar amb molta força, molta energia. Què veuries?, les ones que es creen estan molt juntes, això vol dir que la seva longitud d’ona és baixa i que es transmeten a molta velocitat. Però si agafes la mateixa corda i l’oneges amb més suavitat, menys energia, es creen unes ones més separades; podem dir que la seva longitud d’ona és més alta i que es transmet a menys velocitat.
Les ones amb més energia (radiació gamma, rajos X i la llum ultraviolada) poden interaccionar amb les molècules del nostre cos i alterar-les. Per exemple, s’ha vist que poden causar càncer o malalties de la sang. Per això es recomana no sotmetre’s molt sovint a aquestes radiacions o, si més no, protegir-nos-en (per exemple, amb la crema de sol per la radiació ultraviolada).
Ara bé, tornant al tema de l’article, les ones wifi es troben al mateix lloc que les microones i les ones de ràdio. Aquestes ones tenen poca energia i per tant no tenen la capacitat d’interaccionar amb molècules del nostre cos i per tant, a curt termini, no poden crear els mateixos efectes adversos que les ones ultraviolades o els raigs X. Tot i això, s’estan duent a terme estudis per descobrir quin pot ser l’efecte d’aquestes ones a llarg termini. Concretament, es creu que l’exposició d’aquestes ones pot ser important durant els primers mesos de vida, quan el cervell encara s’està desenvolupant. Fins que no es tinguin els resultats no podrem respondre del tot a la pregunta. Caldrà tenir paciència, que és la mare de la ciència.
