Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Cultura
Les ressenyes de la Casa Usher
- Llegeix més ressenyes de la Casa Usher
A La sombra del padre (editorial Acantilado), Antonio Monegal, veí de Sant Gervasi, emprèn un viatge tant íntim com rigorós per intentar reconstruir la biografia del seu pare. Lluny d’oferir un retrat sentimental o un exercici de gènere tradicional, l’autor converteix una caixa plena de documents burocràtics, fotografies i papers privats en una profunda meditació sobre la impossibilitat mateixa de recuperar el passat.
A mesura que va traient documents, Monegal descobreix que els expedients només mostren dades fredes, incapaces d’explicar l’impacte real dels fets en la vida humana. Els buits de la memòria, les el·lipsis de la Guerra Civil i els silencis familiars no es poden omplir amb certeses. És aquí on la ficció i les referències literàries funcionen com el crostó o el ciment que permet teixir un relat possible. Utilitzant la posmemòria —concepte de Marianne Hirsch sobre com la segona generació hereta els traumes i ombres dels seus predecessors—, Monegal no busca una veritat definitiva, sinó el registre del mateix moviment de la cerca.
El text destaca per la seva contenció emocional i un to elegíac molt cuidat. No es tracta de jutjar el pare des del present, sinó de comprendre la persona que va ser abans de la paternitat: una figura complexa, marcada pel desarrelament, la rebel·lia i una autoimatge d’escriptor en un món ja desaparegut. L’obra ens recorda que la història oficial sol esborrar les vides anònimes i que la geografia emocional dels llocs on hem viscut acaba configurant la nostra identitat fractal.
El llibre és un exercici d’exploració on la literatura s’afirma com l’eina més eficaç per donar sentit a l’experiència humana i encarar els nostres propis llegats.
