Eleccions i crisi: mala combinació per aspirar a governar la ciutat

Comença el curs polític després de les vacances d’estiu: iniciem els últims mesos abans de les eleccions municipals, que seran el 28 de maig de 2023. Per tant, els partits polítics i els governs duran a terme moviments per arribar de la millor manera possible a aquests comicis: com és habitual i lògic, tots volen revalidar les seves posicions de poder i que els ciutadans tornin a confiar en les seves propostes. També és l’escenari per als qui volen irrompre en l’espectre polític actual, que hi tenen l’oportunitat. Tanmateix, ens trobem enmig d’una crisi energètica molt forta i d’una inflació al voltant de les dues xifres, és a dir, una situació complicada per a la majoria de ciutadans i famílies des del punt de vista econòmic. La dificultat d’afrontar processos electorals amb una crisi pel mig és gran, i la situació de complexitat en què es troben els polítics també ho és, pel fet que han d’adoptar decisions difícils i molt sovint impopulars per a l’electorat. En haver-hi un alt nivell d’incertesa en el panorama econòmic, això acaba per traslladar-se directament al mapa polític.

Eleccions i crisi no són una bona combinació per a un governant que aspira a revalidar el seu càrrec de responsabilitat. Enguany, no és una barreja gaire esperançadora per a alguns alcaldes i alcaldesses que pateixen el desgast d’aquesta crisi energètica i de la covid i tenen eleccions en vuit mesos. Tampoc és una combinació agradable per als governs autonòmics i estatals, que normalment solen ser els més damnificats a les urnes en aquest tipus de situacions i a qui la ciutadania atribueix més responsabilitat a l’hora de la gestió tant d’una emergència sanitària com d’una crisi energètica que colpeja l’economia dels ciutadans. Segurament per la magnitud de competències que tenen les administracions més grans, els seus governs són els més castigats electoralment.

Publicitat

A Catalunya, en principi no hi han d’haver eleccions pròximament, però amb la divisió del Govern i de l’independentisme, res és descartable. Exceptuant Galícia, Andalusia, Castella i Lleó i el País Basc, a la resta de comunitats autònomes hi haurà eleccions autonòmiques que podran condicionar o indicar de manera aproximada quin podria ser finalment el resultat de les generals, que seran, si res canvia, a finals del 2023.

En conclusió, el que vindrà serà un curs polític intens i estrictament electoral, en què cada detall i acció d’última hora pot condicionar el resultat de les eleccions del maig. No obstant això, els polítics no poden oblidar la crisi que pateix la major part de la ciutadania, en aquestes circumstàncies, si volen revalidar les seves funcions i poder: tenen el deure d’actuar políticament amb mesures que tractin de revertir o suavitzar la situació econòmica de la majoria de la gent. Perquè no atendre a les demandes de la ciutadania segur que els passarà factura a les eleccions.

Barcelona va pel camí de ser una de les més importants batalles electorals d’arreu d’Espanya, on de moment tot està obert i encara està per veure quines seran definitivament les candidatures que es presentin. Per ara, tot apunta que serà una plaça disputada, i els últims sondejos semblen indicar que ERC i PSC tindrien cert avantatge i que els comuns de Colau tornarien a tenir opcions de nou de revalidar per tercer cop l’alcaldia, però encara hi ha molt per veure a l’espera de confirmar-se tots els candidats: la carrera per fer-se amb la ciutat comtal es preveu llarga i moguda.

Max Sierra Coll-Vinent és estudiant de Ciències Polítiques a la UB