Opinió
Max Sierra
Fins al passat 21 de juliol, Donald Trump havia sentenciat les eleccions, amb una campanya clara, agressiva i contundent, anava directe a la Casa Blanca per a un segon mandat quatre anys després de deixar el poder. Moltes enquestes donaven més de 10 punts d’avantatge a un fort Trump davant un dèbil Biden, envoltat de crítiques dels mateixos membres dels demòcrates. El magnat també va patir un intent d’assassinat en un míting a Pensilvània que va suposar que l’avantatge sobre el president i fins aleshores candidat a la reelecció, Joe Biden, sigues incontestable.
Quan tot semblava escrit, Biden no renunciava a la seva nominació i Trump havia estat aclamat per multituds en la convenció Republicana, més unida que mai, al voltant del quasi líder religiós de part dels americans, el diumenge 21 de juliol Biden feia pública la seva renúncia a la reelecció i donava suport a la vicepresidenta Kamala Harris per optar a la presidència. Els esquemes d’uns i altres es van trencar i la partida comença de nou.
“Kamala Harris és una fiscal de llarga trajectòria, un perfil fort i combatiu per guanyar a Trump”
Harris, força desapareguda en el mandat del president Biden, va ser clau en les eleccions del 2020 perquè el de Delaware arribes al despatx oval. Kamala Harris és una fiscal de llarga trajectòria, un perfil fort i combatiu per guanyar a Trump. Té el suport rotund i incontestable de la plana major demòcrata, i molt en especial, el del president Barack Obama, clau en la decisió de Biden de fer un pas al costat. També consta de la total confiança dels principals i més rellevants donants del partit demòcrata.
És l’única candidata viable d’aquest partit per mantenir-se al capdavant dels EUA. Amb un afegit important, el fet que seria la primera dona a convertir-se en comandant en cap, i això jugarà un paper clau en els electors estatunidencs. Harris, de Califòrnia, fiscal perseguidora de delinqüents, buscarà remuntar i derrotar al condemnat magnat de Nova York, Donald Trump. El camí no serà fàcil i estarà ple d’obstacles, però la renúncia de Joe Biden en favor de la candidatura de Kamala Harris, obre un nou escenari, i una possibilitat, la que l’única candidata demòcrata viable, lideri l’alternativa a Trump.
“La geopolítica dels pròxims anys està en joc el dimarts 5 de novembre amb les eleccions als EUA”
El dimarts 5 de novembre serà un abans i un després als Estats Units. No obstant això, també ho serà a la resta del món. El que passi en les eleccions americanes repercutirà directament a la Unió Europea, als països membres de l’OTAN, i a la relació dels Estats Units amb els seus grans enemics, Rússia, Xina i altres potències emergents. La geopolítica dels pròxims anys estarà subjecte a les decisions que prengui el nou inquilí de la Casa Blanca, i serà ben diferent, si aquest és Donald Trump, o bé es tracta de Kamala Harris.
El rumb del món canviarà en funció de qui surti vencedor el mes de novembre vinent en les eleccions presidencials dels Estats Units. Proteccionisme o obertura, inhibició o intervenció, autarquia o cooperació, conservadorisme o liberalisme, seguretat o llibertat. Diferents prioritats, diverses preguntes, moltes opinions, i només una resposta, o Trump o Harris.
Max Sierra és estudiant de Ciències Polítiques a la UB