Les ressenyes de la Casa Usher
Casa Usher
Aquesta tardor l’editorial Las Afueras ha recuperat la novel·la Ellen Foster de l’autora americana Kaye Gibbons, que ja havia sigut publicada en castellà a finals de la dècada dels 80. En aquest llibre sentim la veu de l’Ellen, una nena d’onze anys que intenta sobreviure en el violent i àrid sud dels Estats Units, que ens explica el seu periple fins a la família d’acollida amb qui acaba vivint.
Així, l’Ellen ens parla de la seva família i del desarrelament que pateix a través de la relació amb la seva mare —que mor amb el cor trencat, també literalment—, amb el pare —un alcohòlic gandul i violent que utilitza la seva filla com a moneda de canvi—, amb l’àvia —una donassa rica i amargada que manté una plantació esclavista i posa a la seva néta a treballar la terra amb la resta de llauradors com a venjança contra la mare de l’Ellen— i amb les dues tietes —massa egoistes i orgulloses per a acollir a la nena. La protagonista també ens parla del racisme explícit i latent, a través de la seva amistat amb l’Starletta, sempre condicionada per la diferència del color de les seves pells, i de la violència que hi ha en tots els àmbits —familiars, socials, laborals…— de la vida al sud dels Estats Units a principis de segle.
Com altres autors coetanis a Kaye Gibbons, l’autora se serveix d’una veu infantil per descriure la duresa de la realitat social d’una manera més senzilla, però punyent. Tot el que la nena ens estalvia perquè encara és massa jove per comprendre-ho, nosaltres ho podem llegir entre línies. Quan llegim Ellen Foster ens venen al cap altres veus com la Frankie Addams (de Carson McCullers, editorial L’Altra, 2017) o els personatges dels relats de Flannery O’Connor (editorial LaButxaca, 2011) que, amb una literatura directa com un cop de puny, ens obren els ulls a una realitat sòrdida, però que és molt menys llunyana del que podem pensar.
Casa Usher C. Santaló, 79
