23.4 C
Sant Gervasi
| Diumenge 03 de juliol de 2022 |
Publicitat

“Ellen Foster”, el racisme i el desarrelament en una novel·la de Kaye Gibbons

L’autora se serveix d’una veu infantil per descriure la duresa de la realitat social d’una manera més senzilla, però punyent

Publicitat
Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia o Europa Press. Actualment, treballo com a redactora de política a ElNacional.cat. Però sobretot aprenc a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Les ressenyes de la Casa Usher

Casa Usher

Aquesta tardor l’editorial Las Afueras ha recuperat la novel·la Ellen Foster de l’autora americana Kaye Gibbons, que ja havia sigut publicada en castellà a finals de la dècada dels 80. En aquest llibre sentim la veu de l’Ellen, una nena d’onze anys que intenta sobreviure en el violent i àrid sud dels Estats Units, que ens explica el seu periple fins a la família d’acollida amb qui acaba vivint.

Així, l’Ellen ens parla de la seva família i del desarrelament que pateix a través de la relació amb la seva mare —que mor amb el cor trencat, també literalment—, amb el pare —un alcohòlic gandul i violent que utilitza la seva filla com a moneda de canvi—, amb l’àvia —una donassa rica i amargada que manté una plantació esclavista i posa a la seva néta a treballar la terra amb la resta de llauradors com a venjança contra la mare de l’Ellen— i amb les dues tietes —massa egoistes i orgulloses per a acollir a la nena. La protagonista també ens parla del racisme explícit i latent, a través de la seva amistat amb l’Starletta, sempre condicionada per la diferència del color de les seves pells, i de la violència que hi ha en tots els àmbits —familiars, socials, laborals…— de la vida al sud dels Estats Units a principis de segle.

Publicitat

Com altres autors coetanis a Kaye Gibbons, l’autora se serveix d’una veu infantil per descriure la duresa de la realitat social d’una manera més senzilla, però punyent. Tot el que la nena ens estalvia perquè encara és massa jove per comprendre-ho, nosaltres ho podem llegir entre línies. Quan llegim Ellen Foster  ens venen al cap altres veus com la Frankie Addams  (de Carson McCullers, editorial L’Altra, 2017) o els personatges dels relats de Flannery O’Connor (editorial LaButxaca, 2011) que, amb una literatura directa com un cop de puny, ens obren els ulls a una realitat sòrdida, però que és molt menys llunyana del que podem pensar.

Casa Usher C. Santaló, 79

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.