Opinió
Carles Bosom, Aula2
Des d’Aula2 creiem que l’educació és un camp que està en constant moviment i evolució, però considerem la motivació com un aspecte inamovible. Motivació i aprenentatge han d’anar sempre agafats de la mà.
Daniel Goleman, en el seu llibre La inteligencia emocional, fa referència al pensament de Howard Gardner, psicòleg americà conegut per la seva teoria de les intel·ligències múltiples. Gardner creu que s’han d’aprofitar els estats positius de l’alumne per crear una atracció més gran i considera que és essencial trobar allò que els agrada amb l’objectiu de poder fer de l’aprenentatge una experiència carregada de diversió i emocions positives.
Els mestres saben perfectament que els alumnes amb problemes emocionals tenen dificultats per aprendre, ja que aquestes emocions negatives obstaculitzen poder processar tota la informació adequadament. Per això és necessari tenir en compte, en un primer lloc, el seu estat emocional per poder atendre el seu desenvolupament acadèmic. I en aquest aspecte és on les intervencions assistides amb gos tenen un gran paper.
Han quedat ja demostrats els múltiples beneficis que aporta el contacte amb un gos i la gran motivació que genera, inclús per a aquelles persones amb què s’ha hagut de fer un treball per gestionar la por. El primer cas documentat el menciona el Dr. Ruckert i és de l’any 1792 en una residència de la tercera edat a Anglaterra, on els animals formaven part de l’entorn: animaven els residents a interactuar i els cuidaven.
El contacte amb un gos pot ser l’excusa perfecta per trencar barreres socials de manera natural i iniciar converses que, si no fos per l’animal, no existirien mai. Tenir la responsabilitat del benestar d’un animal millora l’autoestima i els ànims: contemplar-lo, acariciar-lo, jugar amb ell o parlar-li, etc., tenen un efecte beneficiós immediat sobre el nostre organisme. A més a més, la interacció amb l’animal o la simple observació fan que tota l’atenció de l’infant es dirigeixi cap a ell i s’oblidi d’emocions negatives com l’estrès o l’ansietat. És gràcies a això que aquests animals són capaços d’aportar un descans emocional amb la seva sola presència. La companyia d’un gos, a diferència dels humans, no jutja ni posa condicions.
Una intervenció assistida amb gos (IAG) de manera continuada no només ajuda l’alumne en l’àmbit individual, sinó que també pot aportar beneficis a un col·lectiu amb jocs de cooperació i activitats que hagin de desenvolupar conjuntament.
Com a experts que som en lleure educatiu, valorem molt positivament l’acompanyament d’un animal com a estímul de l’aprenentatge i reconeixement de les pròpies emocions i la millora de les relacions interpersonals.
